Avaluació: mesures i indicadors Barreres a la innovació Innovació a Espanya

Barreres a la Innovació

Descarrega Article

Hi ha un ampli consens en què la internacionalització i la innovació són claus en la supervivència i el creixement de les empreses.

Només quatre cites:Ladder on the wall 1024

  • “La innovació és el motor més important per al creixement econòmic, per al desenvolupament i la creació de millors treballs.” Francis Gurry director general WIPO (World Intellectual Property Organization)
  • “La innovació és la ruta clau per a la prosperitat econòmica.” Michael Porter, Harvard University.
  • “Només podrem créixer i sobreviure amb idees, no amb retallades en les despeses.” Klaus Kleinfeld, president i CEO, Siemens AG.
  • “El 72% dels directius de les principals companyies consideren que la innovació està entre les seves tres prioritats principals.” Boston Consulting Group Innovation Survey 2010.

Si concloem que innovar és essencial en la nostra empresa, potser ens interessa saber quines barreres trobarem i si ens impediran o ja estan impedint avançar. Quines barreres provocaran la majoria dels nostres fracassos i frustracions?

Barreres a la innovacióBarreras ca

Totes les barreres s’han de tenir en compte, però les més importants, són les que sorgeixen de l’entorn, del medi en que l’empresa esta ubicada. Del paradigma social, cultural, econòmic, institucional, etc. Aquestes són les que van conformant i sedimentant les nostres propies barreres individuals i les de la nostra organització.

Hi ha ambients que aixafen les noves idees, mentre que en altres semblen florir sense esforç [1]. En aquest context, podem dir que hi ha ambients o cultures on la innovació és realment difícil, alguna cosa simplement ocasional o fruit de l’excepció. I no obstant això, hi ha d’altres ambients o cultures on la innovació s’afavoreix espontàniament.

Barreres de l’entorn: El cas d’Espanya

El quadre d’indicadors de la Innovació Europea, (Innovation Union Scoreboard. IUS) és un instrument de la Comissió Europea, desenvolupat sota l’Estratègia de Lisboa per a proporcionar una avaluació comparativa dels resultats d’innovació en els estats membres.

Segons l’informe IUS 2014 de la Unió Europea [2], Espanya ocupa un lloc baix en l’escala d’innovació, caient en el grup 3ª, ‘Innovadors moderats’, dels 4 existents. I ha estat així des que existeixen aquestes estadístiques i les anteriors, les ‘European Innovation Scoreboard’ (EIS). No s’ha progressat.

La mitjana de la UE se situa a 0.56 i Espanya a 0.42, (25% per sota de la mitjana i el 44% per sota dels líders.)

IUS 2014

En escales globals, amb els mateixos paràmetres, incloent-hi països no EU, la mitjana Europea se situa en 0,63.

Els líders europeus són: Suïssa (0,84), Suècia (0,75), Dinamarca (0,72), Alemanya (0,71) i Finlàndia (0,68).

Si es compara també amb exemples extra europeus, hi trobem: Corea del Sud (0,74), USA (0,73) i Japó (0,71).

IUS 2014 SpLa posició relativa d’Espanya no ha millorat des del 2006, al contrari, ha baixat. Des de 77% de la mitjana, fins al 75% el 2013. En aquest període (2006 a 2013) la mitjana europea ha crescut un 1,74% i l’espanyola un 1,40%. Mentre que altres “moderats” com Portugal, Hongria i Lituània han crescut del 2,4 al 3,9%.

Conclusions

Una conclusió inicial:

Atès que la posició espanyola no millora entre 2006 i 2013, sinó que està en retrocés, això indica que l’esforç en els anys de la crisi no s’han centrat en canviar el model econòmic sinó que s’han penalitzat, encara més, els facilitadors i condicionants de la innovació.

Una anàlisi del detall del resultat dels 25 indicadors i l’establiment de causes arrel, ens permet identificar com barreres principals a la innovació a Espanya, les següents:

  1. L’empresa privada no inverteix. Les inversions de l’empresa privada en innovació són 3 vegades més baixes que als països líders i 1/2 de la mitjana, tant en R + D com en inversions d’innovació no R + D. La inversió pública és una mica superior però està desenfocada i desconnectada de les empreses.
  2. Model d’empresa. No es reconeix o no es reconeix prou el model d’empresa competitiu i sorgit d’iniciatives innovadores i amb visió de participació a l’arena global. Al contrari, moltes de les empreses principals han sorgit i funcionen amb un model de proximitat al poder polític, bé pel seu origen d’antics monopolis públics, o per un model intrínsec, basat en les concessions i acords amb les administracions.
  3. El sistema educatiu. L’educació és una forta barrera que col·loca els recursos humans per sota dels països de l’entorn europeu. No està orientat als resultats ni a la innovació. Hi ha un fort diferencial en l’índex de població amb últim grau de formació secundària (20-24 a.) i en el nombre de doctorats. A la Universitat s’ha produït un increment en el nombre de comunicacions i publicacions, però no es reflecteixen en patents. Les iniciatives innovadores es limiten a professions liberals, medicina, disseny, etc. Hi ha una creixent tendència que les persones més ben formades han de buscar ocupació a l’exterior.
  4. Berlin WALL 1024Model econòmic. Segueix sense canviar una economia o un model econòmic que de vegades pot créixer, però que no pot créixer bé, és a dir, es basa en actius i recursos no productius, terrenys, immobles etc. o en estratègies que no creen valor, com competir només en preus, costos baixos de personal, ús exhaustiu de recursos, danys al medi ambient, produccions en fases de maduresa o declinant, especulació etc. Això, que ja s’anticipava el 2005, segueix sense haver-se canviat, i no hi ha senyals que s’intenti en el transcurs dels anys següents.
  5. Estructures financeres. És evident que no hi ha una voluntat de modernització de les estructures financeres per tal de ser un suport de l’economia productiva. Per això no es desenvolupen els sistemes de finançament a les empreses, ni l’existència de capital risc per a iniciatives tant de startups empresarials, com d’iniciatives innovadores o d’aplicació d’avenços tecnològics. El capital risc i els sistemes de suport a emprenedors és molt deficient o en determinades àrees inexistent.
  6. Les empreses mitjanes i petites. Les PIMES no estan prou connectades i no inverteixen ni per separat ni en forma d’aliances o col·laboracions, en innovació. En molts casos la cultura és de competir per preu i localment. Per això, el % total de PIMES innovadores cooperant o amb aliances amb altres és tan baix i les PIMES estan en situació de retard en la introducció d’innovacions de productes, tecnològiques o de processos, d’innovacions en màrqueting o d’organització. Tampoc hi ha els sistemes de finançament adequats.
  7. No es valoren els intangibles. Hi ha una manca de valoració dels actius intangibles en general i més greument per part dels directius, segurament a causa del model d’empresa orientat al curt termini o la competència per preus. No només hi ha un nombre de patents considerablement inferior al nostre entorn, sinó que a més, tampoc hi ha una valoració de les marques, els sistemes o ‘know how’, ni els dissenys en general. Es valora poc el capital intel·lectual, els sistemes de gestió, d’organització i els actius relacionals.
  8. Obertura a l’exterior. Moltes de les empreses no tenen una cultura d’obertura a l’exterior, ni a nous mercats, ni a col·laboracions o aliances ni tan sols d’orientació al client. Els índexs de col·laboracions de clients amb nous projectes és notablement inferior a l’europeu.
  9. Manca connexió ciència / tecnologia amb empresa. Poques institucions públiques, privades o mixtes, associacions, grups (clústers) que actuïn com a promotors de la innovació, sent ponts entre la recerca i tecnologia de base i l’empresa.

Pronòstic: Cap de les innovacions empresarials que en els propers deu anys tindran una repercussió important en les nostres vides, sortirà del entorn espanyol. (Excepte la possibilitat d’alguna aportació en camps individuals o professionals molt especialitzats com la medicina, la creació artística o similar)

Detall d’indicadors

El detall és molt revelador de per on hi han els principals dèficits que conformen les barreres principals detectades per a Espanya:

IUS 2014 Detail

 

Què fer amb tantes barreres?

Amb totes les barreres externes i de l’entorn, una empresa pot ser innovadora i fins i tot pot ser un model internacionalment.

Veure la resta de l’article

Descarrega Article

[1] Steven Johnson. Las buenas ideas.

[2] Innovation Union Scoreboard 2014. (http://europa.eu). European Union, 2014