Barreres a la innovació Innovació a Espanya

A Espanya augmenten les barreres a la innovació

Resultats de la innovació a Europa, IUS 2015. (Innovation Union Scoreboard)[1]

En l’informe de 2015, Espanya se situa amb un índex de 0.385, un 30,6% per sota de la mitjana europea (0,555) i un 47,8% per sota dels líders (0,738)

Les empreses d’aquest entorn que volen innovar, tenen les coses encara més difícils.

Si convenim que le barreres a la innovació vénen de les persones, de la pròpia organització i de l’entorn; en el cas d’Espanya, aquest entorn no només no elimina gradualment aquestes barreres externes, sinó que les incrementa.

Amb aquest ambient, encara existeixen i sorgeixen algunes empreses innovadores. I algunes són reconegudes internacionalment, poques però existeixen.

Evidentment són l’excepció i això suposa un esforç addicional, molt més que en altres entorns.

Les que ho aconsegueixen, han creat “un microclima de diferenciació” des del principi i una “cultura innovadora”, que només s’aconsegueix amb acumulació d’experiències, d’èxits i fracassos.[2]

I sobretot, molta obertura a l’exterior: Tant des del punt de vista d’aliances i col·laboracions, com del coneixement, la formació del personal i de la visió global, és a dir dels mercats i segments a escala mundial.[3]

Al novembre del 2014 vam publicar un article amb el nom de “Barreres a la innovació. [4]

Hi havia un apartat sobre “Barreres a l’entorn: El cas d’Espanya”.  Ara voldria presentar l’evolució que han tingut, en un any, els resultats que mostrava.

D’entrada, podem avançar que la situació ha empitjorat.

IUS 2015 1

En el gràfic podem veure que Espanya està entre els països que més ha retrocedit en l’índex general, juntament amb Romania, Xipre, Estònia i Grècia.

IUS 2015 3

IUS 2015 2

A nivell global , Corea del Sud i els EUA defensen les seves posicions com a principals innovadors internacionals. IUS 2015 4Juntament amb el Japó, aquests països mantenen un avantatge sobre la UE. Si bé la bretxa entre la UE i els EUA i Japó està disminuint, s’eixampla amb Corea del Sud.

Aquests són els comentaris de l’informe per a Espanya:

Espanya és considerat un innovador moderat. El seu índex d’Innovació estava millorant fins a 2012, després de la qual cosa ha estat en declivi i el 2014 va caure significativament a nivell més baix que el 2007.

Al 2015 Espanya se situa per sota del 2007 (0.396)

Juntament amb Romania, Espanya és l’únic país amb un descens tan pronunciat. La bretxa del país amb la UE segueix augmentant amb el temps. El 2008, el seu índex comparatiu amb la mitjana estava en el 77%, mentre que el 2014 s’ha reduït a 69%.

En la majoria dels indicadors, Espanya està per sota de la mitjana de la UE. En termes relatius, l’indicador més feble és el d’ingressos per llicències i patents a l’estranger, però persisteixen alguns més positius com sistemes oberts d’investigació on s’aproxima a la mitjana de la UE, i també el creixement relatiu de les publicacions científiques internacionals.IUS 2015 6

No obstant això, disminueix sensible i contínuament en finances i en el suport a les inversions. Les inversions de capital risc han disminuït més del 17%.

Comentaris finals:

Només podem dir que persisteixen les mateixes barreres que vam identificar ja fa més d’un any, després d’un anàlisi del detall del resultat dels 25 indicadors i l’establiment d’unes causes arrel.

En bastants dels indicadors, els resultats han empitjorat, i per tant podem repetir les següents, com a barreres principals a la innovació a Espanya:

  1. L’empresa privada no inverteix. Les inversions de l’empresa privada en innovació són més de 3 vegades més baixes que als països líders i menys de la meitat de la mitjana, tant en R + D com en inversions d’innovació no R + D. La inversió pública està desenfocada de l’activitat i els interessos econòmics i desconnectada de les empreses.

  2. Model d’empresa. No es reconeix o no es reconeix prou un model d’empresa competitiu i sorgit d’iniciatives innovadores i amb visió de participació a l’arena global. Al contrari, moltes de les empreses principals han sorgit i funcionen amb un model de proximitat al poder polític, bé pel seu origen d’antics monopolis públics, o per un model intrínsec, basat en les concessions i acords amb les administracions.

  3. El sistema educatiu. L’educació és una forta barrera que col·loca els recursos humans per sota dels països de l’entorn europeu. No està orientat als resultats ni a la innovació. A la Universitat s’ha produït un increment en el nombre de comunicacions i publicacions, però no es reflecteixen en patents ni en el disseny comunitari. Les iniciatives innovadores es limiten a professions liberals i a iniciatives individuals. Hi ha una creixent tendència a que les persones més ben formades han de buscar ocupació a l’exterior.

  4. Model econòmic. Segueix sense canviar un model econòmic que busca altre vegada el creixement amb el mateix paradigma que al passat: Possible recuperació de la construcció, competència en preus, costos baixos de personal, ús exhaustiu de recursos, danys al medi ambient, produccions en fases de maduresa o declinant, especulació etc.

  5. Estructures financeres. Hi ha una forta davallada en el finançament a la innovació. És evident que no hi ha una voluntat de modernització de les estructures financeres per tal de ser un suport de l’economia productiva. Els sistemes de finançament a les empreses, l’existència de capital risc per a iniciatives, no tant sols no millora sinó que ha davallat.

  6. Les empreses mitjanes i petites. L’índex també ha baixat en el suport a les PIMES, i segueixen no estant prou connectades i sense poder invertir en innovació, ni per separat ni en forma d’aliances o col·laboracions.

  7. No es valoren els intangibles. Hi ha una manca de valoració dels actius intangibles en general i més greument per part dels directius, segurament a causa del model d’empresa orientat al curt termini o la competència per preus. No només hi ha un nombre de patents considerablement inferior al nostre entorn, sinó que a més, tampoc hi ha una valoració de les marques, els sistemes o ‘know how’, ni els dissenys en general. Es valora poc el capital intel·lectual, els sistemes de gestió, d’organització i els actius relacionals.

  8. Obertura a l’exterior. Moltes de les empreses no tenen una cultura d’obertura a l’exterior, ni a nous mercats, ni a col·laboracions o aliances, ni tan sols d’orientació al client. Els índexs de col·laboracions de clients amb nous projectes és notablement inferior a l’europeu.

  9. Manca connexió ciència/tecnologia amb l’empresa. Poques institucions públiques, privades o mixtes, associacions, grups (clústers) que actuïn com a promotors de la innovació, sent ponts entre la recerca i tecnologia de base i l’empresa.

     

[1] http://ec.europa.eu/growth/industry/innovation/facts-figures/scoreboards/index_en.htm

[2] https://www.fguell.com/?p=3285

[3] https://www.fguell.com/blog/wp-content/uploads/2014/06/Model-de-gestió-de-la-innovació-cat.pdf

[4] https://www.fguell.com/?p=2906