Schumpeter[i] ja al 1938, va entendre la innovació com una de les causes del desenvolupament econòmic i un procés de transformació econòmica, social i cultural. Amb això ja indicava que la innovació transcendeix clarament l’àmbit econòmic, empresarial o de gestió.
Una visió més àmplia de la innovació ens introdueix a l’anàlisi sociològica o al canvi sociocultural. I segons aquest, la innovació impulsa el canvi i el canvi a la innovació.
La tecnologia és una eina útil per a la innovació, però alhora un motor per empènyer-la. Els descobriments i el desenvolupament del coneixement científic proposen noves eines tecnològiques que faciliten, d’una banda, i empenyen per l’altra a la innovació.
Schumpeter també veia la innovació, no com un esdeveniment aïllat, sinó un procés continu del que va anomenar «destrucció creativa», on les noves innovacions desplacen les antigues, generant un cicle de canvi i progrés.
Com a procés, significa la gestió d’un flux continu de projectes i programes que canalitza els recursos necessaris per portar-los a bon fi.
És un procés estratègic obert que es pot dissenyar, implementar i millorar a totes les organitzacions. Un procés que, amb la pràctica, afavoreix la creació d’una “cultura innovadora” i alimenta el “pensament innovador” o creatiu.
Segons Karl Mannheim [ii], hi ha un pensament ideològic, conservador i mantenidor, i un pensament utòpic, innovador, que busca anar més enllà de la realitat present.
Per a Paul Ricoeur [iii]totes dues són dues facetes que complementen i confronten la imaginació amb la realitat.
Finalment, per a William Baumol [iv], pràcticament tot el creixement econòmic i el canvi sociocultural ocorregut des del segle XVIII és, en darrera instància, atribuïble a la innovació.
En realitat, la innovació és també una disciplina independent del sector on treballem i també del tipus d’organització en què estem.
És la disciplina de construir avenços. Un motor per a la millora de la societat i el procés de transformació de la realitat.

[i] Joseph Alois Schumpeter (1883–1950)
[ii] Karl Mannheim, Sociologist. Budapest, 1893 – London 1947.
[iii] Paul Ricoeur, philosopher and anthropologist. Drôme, 1913 – Chatenay- Malabry, France, 2005
[iv] William Baumol. Economist.  New York, 1922 – 2017