L’experiència com a directiu i com a consultor treballant en temes d’innovació i estratègia m’ha permès identificar trets comuns en les empreses que podríem classificar com a “empreses innovadores”, i que han aconseguit crear a la seva organització una “cultura innovadora“.
Empreses innovadores
Em refereixo tant a algunes empreses espanyoles, que podrien ser l’excepció en el seu ambient més proper, en general poc o gens favorable a la innovació. (Veure: Barreres a la innovació). Però en general em refereixo també a empreses europees i nord-americanes amb les que he tingut l’ocasió i l’experiència de col·laborar.
Cultura innovadora
La cultura innovadora es crea amb l’aprenentatge acumulat estructurant i perfeccionant un procés d’innovació i amb moltes experiències d’èxits i errors en els seus projectes i programes d’innovació.
Això pot permetre a les empreses i directius que volen seguir aquest camí, formular-se preguntes i sobretot, les preguntes correctes.
Per a això, l’empresa ha d’estar disposada a considerar la innovació com el seu eix estratègic clau i que busqui sedimentar en la seva organització una cultura innovadora. I també estarà disposada a buscar la seva pròpia resposta a aquestes preguntes, ja que cada organització desenvolupa el seu propi model.
Els 7 trets clau
Aquests trets o característiques comuns es formulen sense un ordre de prioritat, ni en una seqüència determinada, simplement agrupant uns conceptes que les empreses observades, tenen com a prioritaris.
Crear coneixement. Generar idees.
Les empreses innovadores creen coneixement contínuament i generen idees tant sobre nous productes o serveis, com sobre el seu posicionament en el mercat, sobre la marca i també sobre els seus processos interns. El coneixement és entès com a “capacitat per actuar”[1]. I el coneixement es crea a les organitzacions amb processos que han estat descrits per Nonaka i Takeuchi.[2]. La generació d’idees es pot facilitar eliminant barreres i creant un entorn adequat.[3]
Organització que aprèn
Un altre tret característic és l’agrupació de tres conceptes: Aprendre com a organització, obertura a l’exterior i orientació al client. Les empreses innovadores aprenen contínuament, sobretot dels seus errors, (l’error no es penalitza), però també de totes les seves experiències i projectes. Aquest aprenentatge està estructurat i s’aprofita en el futur.
S’han definit les característiques de les organitzacions que aprenen.[4] D’altra banda la innovació oberta[5] és un concepte essencial i afavoreix l’obertura a l’exterior i l’orientació al client. Hem après a més, a utilitzar tècniques i eines adequades per a escoltar “la veu del client”. (Veure: Integrar la veu del client)
La innovació és un procés
I per tant les empreses innovadores el tenen definit com un procés clau. És un procés lligat a l’estratègia i l’han estructurat i millorat amb la seva pròpia experiència. S’ha construït des de la pròpia organització de manera única i no per un “estàndard” o model copiat. La seva gestió de la innovació és una forma àgil de com es gestiona aquest procés propi.[6]
La innovació és un canvi.
Estem disposats i acostumats a canviar? En tota innovació cal canviar alguns paradigmes. Si l’empresa no té experiència amb incorporar i gestionar els canvis, això serà una barrera a la innovació. Com gestionem el canvi? [7] . (Veure: Realitzar el canvi per innovar). Les empreses innovadores també han tingut en compte com actuar davant crisi i canvis en l’exterior. [8]
Gestionar projectes
Destaquem una altra característica que agrupa quatre conceptes. Gestió de projectes i programes. Les empreses innovadores treballen per projectes i agrupen aquests en programes. En alguns casos la seva organització ha evolucionat des de l’organització departamental, matricial o per processos, fins organitzar-se per projectes. En tots els casos s’han dissenyat un conjunt coherent de mesures i indicadors[9] per assegurar els resultats. La responsabilitat dels projectes recau en equips multifuncionals. Tots els projectes es revisen per fases mitjançant un procés d’etapes i portes. Mitjançant el mateix, s’eliminen a temps aquells projectes la probabilitat d’èxit del quals ja no és acceptable.
Agilitat
La innovació genera amb freqüència empreses noves i startups. El concepte de “Agile o Lean Startup”, és buscar un model de negoci repetible i escalable en lloc d’executar un model de negoci. Les empreses innovadores han incorporat aquest concepte i l’han consolidat amb el de ‘agilitat’. Agilitat és introduir el concepte de valor i flux en tots els processos, alliberant recursos i integrant-los especialment al procés d’innovació. (Veure: L’empresa àgil)[10] i ‘Un model de gestió de la innovació’[11]. S’utilitzen eines per executar activitats de forma simultània en lloc de processos encadenats per als cicles de desenvolupament i cicles d’aprenentatge, per iterar els cicles, perseverar o ‘pivotar ‘i crear un model de negoci a partir del mínim vàlid (MVP). (Veure: Eric Ries[12]).
Generar valor. Diferenciació, disseny i marques.
Les empreses innovadores busquen generar valor, realitzar i capturar els primers beneficis en cada projecte. Revisar i aprendre. Busquen la diferenciació mitjançant la segmentació, mitjançant el disseny aplicat a l’usuari, al procés i a la fabricació. I també l’experiència del client i la gestió de marques.[13] Tots els projectes realitzats acabats amb èxit o no, s’analitzen i se’n aprofiten els aprenentatges com a experiència re-utilitzable.
Com crear cultura innovadora. 
Com es deia a l’inici, la cultura innovadora es crea amb l’aprenentatge acumulat estructurant i perfeccionant un procés d’innovació i amb moltes experiències d’èxits i errors en els seus projectes i programes d’innovació.
Alhora, quan les característiques anteriors es reforcen i persisteixen en una empresa o organització, es sedimenta en la seva cultura la innovació com a procés estratègic i per tant podem dir que es crea cultura innovadora. Això els permet diferenciar-se i assumir posicions de lideratge.
El procés
El procés d’innovació, (Veure: Un model de gestió de la innovació[14]) esquemàticament representat a la imatge següent, quan s’aplica i perfecciona amb les singularitats pròpies de cada organització, reforça les característiques descrites i per tant facilita la creació d’aquesta “cultura innovadora ” a las empreses i organitzacions.
[1] Veure: Karl E. Sveiby.
[2] Veure: Ikujiro Nonaka, Hirotaka Takeuchi.
[3] Veure: Steven Johnson. Where good ideas come from.
[4] Veure: Peter Senge, The learning Organization.
[5] Veure: Henry W. Chesbrough, Open innovation & Services open innovation.
[6] Veure: Un model de gestió de la innovació. https://www.fguell.com/?p=1594
[7] Veure: Michael Doyle y John P. Kotter
[8] Veure: Canvi, crisi… innovació. https://www.fguell.com/?p=1058
[9] Veure: Les mesures de rendiment avui. https://www.fguell.com/?p=1951
[10] Veure: L’empresa àgil. https://www.fguell.com/?p=1957
[11] Veure: Un model de gestió de la innovació. https://www.fguell.com/?p=1594
[12] Eric Ries. The lean startup methodology
[13] Veure: Design Thinking. Integrating innovation, customer experience, and brand value. Edited by Thomas Lockwood
[14] Un model de gestió de la innovació. https://www.fguell.com/?p=1594
