Avaluació ràpida de la gestió d’innovació. Pretén determinar en quina situació es troba una empresa o una organització respecte a la seva cultura innovadora i la seva capacitat d’innovació.
Quin és el futur del creixement impulsat per la innovació?” S’identifiquen dues onades impulsores d’innovació, encara que també se subratlla que els seus efectes necessitaran un temps per fer-se realitat.
Al rànquing 2022, 15 països europeus se situen entre els 25 primers llocs. Per a Espanya, la bretxa de rendiment respecte a la UE és cada vegada més gran.
Quadre d’indicadors de la Innovació Europea (EIS. European Innovation Scoreboard). L’última edició, amb les dades del 2019 l’ha publicat Comissió Europea el 23 de juny de 2020.
Portugal s’incorpora per primera vegada en el grup de països “fortament innovadors”, avançant a Espanya que segueix en el grup dels “moderadament innovadors”, tot i que ha avançat dues posicions de 16 a 14.
Considerem que la maduresa d’una organització és una mesura de la seva capacitat per adaptar-se a l’entorn, aprendre, millorar resultats i el seu rendiment econòmic i/o social, tot això amb resultats superiors, (en el decil superior) pel que fa a les organitzacions concurrents en seva activitat.
Des de la dècada de 1980, el principal procés de gestió empresarial per a moltes empreses industrials i gestió de la cadena de subministrament ha estat la planificació de vendes i operacions, (S&OP, Sales & Operations Planning).
Amb la incorporació de nous projectes i innovació s’ha convertit en el procés estratègic de direcció integral.
Per Dave Manning
El Quadre d’indicadors d’innovació regional (RIS) és una extensió regional del quadre d’indicadors d’innovació europea (EIS) , que avalua el rendiment d’innovació en les regions.
Una tendència de la innovació és agrupar-se en territoris i països més innovadors.
El País Basc, la primera comunitat espanyola en innovació, apareix en el rànquing europeu en la posició 132 de les 238 regions.
L’European Innovation Scoreboard (EIS) és una eina ben consolidada per al mesurament dels resultats en innovació, desenvolupada per la Comissió Europea i amb l’objectiu de proporcionar una anàlisi comparativa del rendiment de la innovació en els països de la UE, països veïns i altres països.
En aquesta web s’ha fet referència a aquests informes, amb alguns resums, des del 2014.
La Comissió Europea ha publicat aquest mes de juny l’edició 2019 del EIS
Vam acabar la primera part d’aquest article enumerant alguns models de gestió del canvi: Michael Doyle, John P. Kotter i Managed Change Model de LaMarsh Global. Seguim amb una breu descripció d’aquests i un resum de la metodologia pràctica usada per a la implementació.
Treballem en tres capes o nivells simultanis. Les tres comencen per on comença el canvi: la “identificació” o “descobriment”de la necessitat mateixa del canvi. La formació és crítica i en tot el procés i hi haurà dos nivells de formació: externa i interna. Finalment, per sostenir el canvi i mantenir els beneficis esperats és necessària una actuació de revisió després de cada acció i al final del procés.
La innovació és canvi. Com tot canvi, requereix esforç, genera resistències i precisa visió i lideratge. El canvi per innovar es requereix en la cultura, en l’organització, en l’estratègia i en la forma de treballar.
Crisi i recessió són també motors que generen canvis. Poden oferir oportunitats i no només amenaces.
És necessari en molts casos, pensar i actuar a contracorrent. Eliminar els elements de pessimisme, però no la valoració objectiva i realista dels fets i les tendències que ens mostren.
Aquest article presenta vuit vistes sobre innovació i la innovació àgil.
Innovació és una paraula molt usada i en molts àmbits. Tothom sembla estar d’acord que cal fomentar-la i que totes les empreses i organitzacions haurien d’enfocar la seva estratègia a la innovació, especialment les pimes i noves empreses.
Però el concepte que de vegades s’explica en aquests diferents àmbits no sempre coincideix. Crec que hauria d’aclarir primer el concepte que vaig a aplicar a la paraula innovació, i que està enfocada a l’acció, és a dir, a les capacitats de l’organització per actuar.
Els resultats de l’European Innovation Scoreboard, (EIS) 2017 es presenten amb un sistema de mesures i indicadors revisat. Per això, els resultats i rànquings no són directament comparables amb les edicions anteriors. No obstant això, les sèries temporals que fan servir el nou sistema de mesures permet mostrar els resultats al llarg del temps.
L’experiència com a directiu i com a consultor treballant en temes d’innovació i estratègia m’ha permès identificar trets comuns en les empreses que podríem classificar com a “empreses innovadores”, i que han aconseguit crear a la seva organització una “cultura innovadora”.
La cultura innovadora es crea amb l’aprenentatge acumulat estructurant i perfeccionant un procés d’innovació i amb moltes experiències d’èxits i errors en els seus projectes i programes d’innovació.
Això pot permetre a les empreses i directius que volen seguir aquest camí, formular-se preguntes i sobretot, les preguntes correctes.
Hi ha un ampli consens en què la internacionalització i la innovació són claus en la supervivència i el creixement de les empreses.
Si concloem que innovar és essencial en la nostra empresa, potser ens interessa saber quines barreres trobarem i si ens impediran o ja estan impedint avançar.
Quines barreres provocaran la majoria dels nostres fracassos i frustracions?
Una eina de direcció estratègica.
Saber el que hem de mesurar en una empresa o organització per millorar la seva capacitat d’innovació i el seu rendiment, s’ha fet cada vegada més important, sobretot a partir de la dècada dels 90 del passat segle XX.
El que no es mesura no es millora. L’ús de metodologies de gestió com la qualitat total, la millora contínua, (kaizen), “llegeixin”, “six sigma” i altres, ha incrementat la necessitat de mesures i indicadors diferents de les financeres.
Aquesta es una eina de avaluació i autoavaluació sobre la gestió de la innovació i la capacitat per innovar a les empreses i organitzacions. Centra l’atenció en les àrees que hem considerat importants per a l’èxit del procés i la creació de una cultura innovadora.
S`ha considerat la innovació com un procés i l’hem representat com un flux continuat i obert a l’exterior.
