Ja no és només emprendre la transformació digital, sinó una necessitat d’adaptació a un entorn de canvi accelerat.
Si adaptar-se contínuament és fatigós i si en algunes organitzacions, entorns socials o territoris costa tant innovar, és perquè s’han creat barreres o resistències.
L’objectiu és transmetre la necessitat i la urgència de la innovació.
La tesi és que la innovació és clau per millorar l’economia macro i micro, i que en moments de crisi, les empreses i territoris més innovadors, surten millor.
Els canvis accelerats i abruptes com la crisi actual provocada pel Covid-19 ha catalitzat encara més la urgència de la innovació i la seva necessària finançament.
Quadre d’indicadors de la Innovació Europea (EIS. European Innovation Scoreboard). L’última edició, amb les dades del 2019 l’ha publicat Comissió Europea el 23 de juny de 2020.
Portugal s’incorpora per primera vegada en el grup de països “fortament innovadors”, avançant a Espanya que segueix en el grup dels “moderadament innovadors”, tot i que ha avançat dues posicions de 16 a 14.
Salaris baixos i innovació se’ns mostren incompatibles tant en les empreses com en els models econòmics regionals i de països. Faria falta una reconsideració dels models econòmics i en l’estratègia.
Em va cridar l’atenció un comentari de Ricard Santomà [1], ja fa algunes setmanes, en un mitjà de comunicació:
“Si vols ser una destinació turística mediocre, mantingues salaris mediocres”
Vam acabar la primera part d’aquest article enumerant alguns models de gestió del canvi: Michael Doyle, John P. Kotter i Managed Change Model de LaMarsh Global. Seguim amb una breu descripció d’aquests i un resum de la metodologia pràctica usada per a la implementació.
Treballem en tres capes o nivells simultanis. Les tres comencen per on comença el canvi: la “identificació” o “descobriment”de la necessitat mateixa del canvi. La formació és crítica i en tot el procés i hi haurà dos nivells de formació: externa i interna. Finalment, per sostenir el canvi i mantenir els beneficis esperats és necessària una actuació de revisió després de cada acció i al final del procés.
La innovació és canvi. Com tot canvi, requereix esforç, genera resistències i precisa visió i lideratge. El canvi per innovar es requereix en la cultura, en l’organització, en l’estratègia i en la forma de treballar.
Crisi i recessió són també motors que generen canvis. Poden oferir oportunitats i no només amenaces.
És necessari en molts casos, pensar i actuar a contracorrent. Eliminar els elements de pessimisme, però no la valoració objectiva i realista dels fets i les tendències que ens mostren.
Aquest article presenta vuit vistes sobre innovació i la innovació àgil.
Innovació és una paraula molt usada i en molts àmbits. Tothom sembla estar d’acord que cal fomentar-la i que totes les empreses i organitzacions haurien d’enfocar la seva estratègia a la innovació, especialment les pimes i noves empreses.
Però el concepte que de vegades s’explica en aquests diferents àmbits no sempre coincideix. Crec que hauria d’aclarir primer el concepte que vaig a aplicar a la paraula innovació, i que està enfocada a l’acció, és a dir, a les capacitats de l’organització per actuar.
Resum de la entrevista per al bloc de Responsablia.
Responsablia: Com s’haurien d’integrar qualitat i innovació a l’estratègia de l’empresa? Qui o quines persones el tenen d’impulsar i com fer-ho?
FG:
Crec que tots dos temes han d’estar integrats implícitament o explícita en la formulació de l’estratègia, han de ser part d’ella com a premissa important.
Tot el procés estratègic ha de ser impulsat per l’equip de direcció, comunicat i compartit per tots, de la manera més àmplia possible.
Facilita l’elaboració, la comunicació i la comprensió, el que l’estratègia es pugui condensar en una pàgina.
“Volem innovar, però se’ns fa difícil. No estem aconseguint resultats.”
Per què? Què passa?
Els nostres recursos són limitats, som una empresa mitjana / petita, però sens dubte, cada un és competent en el seu terreny.
El nostre objectiu és llançar nous productes de forma habitual, per substituir alguns de baix marge i molt competits en preu. Però els resultats en conjunt no són bons.
Intentem avançar formalment amb diversos projectes, però tots se’ns retarden i els temps de llançament no es compleixen.
Innovació i canvi. La innovació necessita eliminar barreres. Tinc la convicció que les organitzacions, i com a tals les empreses, es comporten i evolucionen com a sistemes oberts. Un sistema obert és tot aquell que interactua i està comunicat amb l’entorn social.
La qual cosa, com a primera conseqüència, és que per sobreviure i desenvolupar-se s’han d’adaptar contínuament. En realitat, en un entorn social canviant, mai acaben d’adaptar.
L’ésser humà és un sistema biològic obert, innovador per naturalesa ja que, en el transcurs de l’evolució, s’ha adaptat contínuament als canvis en l’entorn.
Resultats de l’European Innovation Scoreboard, (EIS) 2016:
Espanya se situa en el lloc 20, dels 28 membres de la UE, en l’últim índex de rendiment de la innovació a Europa i s’allunya, any rere any, d’arribar a la mitjana europea….La innovació a Espanya segueix retrocedint.
Tot i la propaganda oficial, moltes vegades reforçada pels mitjans de comunicació, hem de constatar que la innovació a Espanya segueix amb la seva caiguda i no sembla que ni tan sols es fomenti una presa de consciència.
Resultats de la innovació a Europa, IUS 2015. (Innovation Union Scoreboard)…
En l’informe de 2015, Espanya se situa amb un índex de 0.385, un 30,6% per sota de la mitjana europea (0,555) i un 47,8% per sota dels líders (0,738)
Si convenim que le barreres a la innovació vénen de les persones, de la pròpia organització i de l’entorn; en el cas d’Espanya, no només no elimina gradualment aquestes barreres externes, sinó que les incrementa.
Hi ha un ampli consens en què la internacionalització i la innovació són claus en la supervivència i el creixement de les empreses.
Si concloem que innovar és essencial en la nostra empresa, potser ens interessa saber quines barreres trobarem i si ens impediran o ja estan impedint avançar.
Quines barreres provocaran la majoria dels nostres fracassos i frustracions?
