Aspecte organitzatiu: Organització transversal per projectes.
És un fet que les organitzacions estan generant més projectes. Independentment de la necessitat, l’automatització i l’anomenada “transformació digital” fan que la quantitat de treball rutinari disminueixi constantment i s’augmenti el treball en projectes. En conseqüència, cal augmentar la preparació i la capacitat per a la direcció i la gestió de projectes.
Continua sent útil la formulació d’una estratègia, en un entorn cada cop més disruptiu i imprevisible? És la innovació una activitat estratègica a les empreses i organitzacions? Com fusionar innovació i estratègia? Actualment, la innovació té més pes estratègic que mai. O dit altrament, l’estratègia ha de ser cada dia més innovadora.
Avaluació ràpida de la gestió d’innovació. Pretén determinar en quina situació es troba una empresa o una organització respecte a la seva cultura innovadora i la seva capacitat d’innovació.
Si els òrgans de poder a l’empresa decideixen o haurien de decidir en la innovació i l’estratègia, en aquesta 2ª part veurem algunes diferents formes de governança.
Això vol dir: Qui té la responsabilitat de orquestrar la innovació i l’estratègia amb l’operativa del curt termini?
Quin és el futur del creixement impulsat per la innovació?” S’identifiquen dues onades impulsores d’innovació, encara que també se subratlla que els seus efectes necessitaran un temps per fer-se realitat.
Al rànquing 2022, 15 països europeus se situen entre els 25 primers llocs. Per a Espanya, la bretxa de rendiment respecte a la UE és cada vegada més gran.
La meva tesi és que, partint d’una certa mida d’empresa, harmonitzar i integrar la innovació, així com els temes estratègics de mitjà i llarg termini, amb l’operativa diària a curt termini és un problema que requereix una atenció especial.
Per tant, “orquestrar la companyia” tindrà el significat d’harmonitzar i integrar ambdós fronts: el curt, mitjà i llarg termini, per “sonar” com una perfecta “orquestra simfònica”, amb “creativitat” i resultats “excel·lents” ”.
Crear una nova empresa és un procés apassionant en què, des del principi, no haurien de faltar la innovació i l’agilitat.
Una nova empresa és, en realitat, portar a la pràctica una bona idea perquè generi beneficis en el terreny econòmic o social, i perduri en el temps. I millor que sigui una idea innovadora posada en pràctica amb agilitat.
Es un fet bastant generalitzat el creure que la innovació comença amb “idees”. Segons aquesta hipòtesi, primer es plantegen idees i després es converteixen en innovacions.
Però l’experiència ens mostra que les empreses amb més èxit i amb més continuïtat innovadora solen ser aquelles que comencen des d’una perspectiva estratègica.
Innovar és portar les bones idees a la realitat, amb èxit i de manera continuada. Vol dir convertir coneixements i idees en productes o serveis, processos nous o millorats.
Tota innovació pot significar un salt radical, cosa que el mercat no ha vist mai, o pot ser de tipus incremental, és a dir, que ha pres un concepte existent i el millora, convertint-lo en alguna cosa nova..
En tots dos casos, la innovació és el resultat del procés de gestió d’un flux continu de projectes i programes que canalitza els recursos necessaris per dur-los a bon fi.
Una nova empresa es portar a la pràctica una bona idea en el terreny econòmic i/o social, per que generi beneficis i perduri en el temps. Serà millor que, ja posats, sigui una bona idea innovadora i que es posi en pràctica amb agilitat.
Crear una nova empresa es un procés apassionant en el que, des del el principi, no hi tindrien que faltar dos factors: innovació i agilitat.
Com apliquem un model d’innovació a les Pimes.
Les activitats a realitzar són essencialment les mateixes que a les grans empreses, les diferències són de recursos, de temps i de dedicació. El Mittelstand alemany.
Quan parlem d’una estratègia d’innovació, ens podem referir a diferents vies per arribar a construir-la:
Intentar esbrinar el futur i explorar els diferents escenaris que es poden presentar amb més probabilitat.
Ser conscients dels canvis, cada vegada més accelerats de tot el nostre entorn, i preparar-nos per adaptar-s’hi el més àgilment possible.
Tant si la vostra empresa és petita com si és una gran organització, el vostre èxit en la innovació dependrà de disposar d’un portafolis o “pipeline” de projectes i programes d’innovació adequat. I també de gestionar-lo de manera àgil i eficaç.
És un conjunt d’idees, projectes i programes que l’organització està gestionant com ho faria amb un conjunt d’inversions, per a l’obtenció d’uns resultats i objectius explícits i enfocats a una estratègia d’innovació.
L’objectiu és transmetre la necessitat i la urgència de la innovació.
La tesi és que la innovació és clau per millorar l’economia macro i micro, i que en moments de crisi, les empreses i territoris més innovadors, surten millor.
Els canvis accelerats i abruptes com la crisi actual provocada pel Covid-19 ha catalitzat encara més la urgència de la innovació i la seva necessària finançament.
S’ha suggerit que una estratègia tingui 35 paraules per garantir la comprensió de tota l’organització; i amb això sembla que hi ha confusió.
El Dr. Peter Compo, autor del proper llibre “The Emergent Approach” ™ to Strategy, va revisar més de 70 definicions de moltes i variades fonts.
Finalment la defineix com ‘Una estratègia és la regla central d’un marc, dissenyat per unificar totes les accions i decisions al voltant d’eliminar el coll d’ampolla per assolir l’aspiració més important.’
Aquesta definició conserva el que és útil a les 70 definicions i resol els problemes identificats.
Es resumeixen les principals observacions i conclusions de l’informe anual del Global Innovation Index GII 2020, dedicat a més a el tema monogràfic de “Qui finançarà la Innovació” en la crisi generada pel Covid19. Les anàlisis presentades ens permeten tenir una visió global del tema i extreure algunes de les tendències.
S’ha anunciat la publicació del proper informe de l’índex Global d’innovació, 2020.
El GII d’aquest any està dedicat a el tema: “Qui finançarà la innovació?” i es podrà descarregar a partir d’el 2 de setembre. L’informe analitza l’estat del finançament de la innovació a tot el món, també en el marc de la pandèmia del COVID-19
Quadre d’indicadors de la Innovació Europea (EIS. European Innovation Scoreboard). L’última edició, amb les dades del 2019 l’ha publicat Comissió Europea el 23 de juny de 2020.
Portugal s’incorpora per primera vegada en el grup de països “fortament innovadors”, avançant a Espanya que segueix en el grup dels “moderadament innovadors”, tot i que ha avançat dues posicions de 16 a 14.
Abans d’afrontar la pandèmia, estàvem pel canvi climàtic.
El planeta, dèiem, està en perill. La nostra Terra amenaçada.
Ara veiem que els que estem en perill som nosaltres. La terra, en poc més d’un mes, comença a mostrar-nos com es recupera, i d’una manera o altra, es neteja i regenera.
L’experiència de navegar en un entorn tempestuós pot fer-nos canviar de rumb si volem sobreviure o potser, sortir reforçats.
El coneixement és bàsic per a la innovació. Però, com està present en les organitzacions? Com es gestiona? Podem dir que hauria de ser el motor del canvi?
En una definició de Karl E. Sveiby, el coneixement és la “capacitat per actuar”. És una definició que inclou el concepte de “saber” personal, però que al mateix temps és aplicable a les organitzacions, ja que l’èmfasi està en l’acció.
El coneixement, només pot ser demostrat amb l’acció, és a dir amb la capacitat per fer alguna cosa.
