Quin és el futur del creixement impulsat per la innovació?” S’identifiquen dues onades impulsores d’innovació, encara que també se subratlla que els seus efectes necessitaran un temps per fer-se realitat.
Al rànquing 2022, 15 països europeus se situen entre els 25 primers llocs. Per a Espanya, la bretxa de rendiment respecte a la UE és cada vegada més gran.
L’objectiu és transmetre la necessitat i la urgència de la innovació.
La tesi és que la innovació és clau per millorar l’economia macro i micro, i que en moments de crisi, les empreses i territoris més innovadors, surten millor.
Els canvis accelerats i abruptes com la crisi actual provocada pel Covid-19 ha catalitzat encara més la urgència de la innovació i la seva necessària finançament.
Es resumeixen les principals observacions i conclusions de l’informe anual del Global Innovation Index GII 2020, dedicat a més a el tema monogràfic de “Qui finançarà la Innovació” en la crisi generada pel Covid19. Les anàlisis presentades ens permeten tenir una visió global del tema i extreure algunes de les tendències.
S’ha anunciat la publicació del proper informe de l’índex Global d’innovació, 2020.
El GII d’aquest any està dedicat a el tema: “Qui finançarà la innovació?” i es podrà descarregar a partir d’el 2 de setembre. L’informe analitza l’estat del finançament de la innovació a tot el món, també en el marc de la pandèmia del COVID-19
Quadre d’indicadors de la Innovació Europea (EIS. European Innovation Scoreboard). L’última edició, amb les dades del 2019 l’ha publicat Comissió Europea el 23 de juny de 2020.
Portugal s’incorpora per primera vegada en el grup de països “fortament innovadors”, avançant a Espanya que segueix en el grup dels “moderadament innovadors”, tot i que ha avançat dues posicions de 16 a 14.
El Quadre d’indicadors d’innovació regional (RIS) és una extensió regional del quadre d’indicadors d’innovació europea (EIS) , que avalua el rendiment d’innovació en les regions.
Una tendència de la innovació és agrupar-se en territoris i països més innovadors.
El País Basc, la primera comunitat espanyola en innovació, apareix en el rànquing europeu en la posició 132 de les 238 regions.
L’European Innovation Scoreboard (EIS) és una eina ben consolidada per al mesurament dels resultats en innovació, desenvolupada per la Comissió Europea i amb l’objectiu de proporcionar una anàlisi comparativa del rendiment de la innovació en els països de la UE, països veïns i altres països.
En aquesta web s’ha fet referència a aquests informes, amb alguns resums, des del 2014.
La Comissió Europea ha publicat aquest mes de juny l’edició 2019 del EIS
Salaris baixos i innovació se’ns mostren incompatibles tant en les empreses com en els models econòmics regionals i de països. Faria falta una reconsideració dels models econòmics i en l’estratègia.
Em va cridar l’atenció un comentari de Ricard Santomà [1], ja fa algunes setmanes, en un mitjà de comunicació:
“Si vols ser una destinació turística mediocre, mantingues salaris mediocres”
Els resultats de l’European Innovation Scoreboard, (EIS) 2017 es presenten amb un sistema de mesures i indicadors revisat. Per això, els resultats i rànquings no són directament comparables amb les edicions anteriors. No obstant això, les sèries temporals que fan servir el nou sistema de mesures permet mostrar els resultats al llarg del temps.
Resultats de l’European Innovation Scoreboard, (EIS) 2016:
Espanya se situa en el lloc 20, dels 28 membres de la UE, en l’últim índex de rendiment de la innovació a Europa i s’allunya, any rere any, d’arribar a la mitjana europea….La innovació a Espanya segueix retrocedint.
Tot i la propaganda oficial, moltes vegades reforçada pels mitjans de comunicació, hem de constatar que la innovació a Espanya segueix amb la seva caiguda i no sembla que ni tan sols es fomenti una presa de consciència.
Resultats de la innovació a Europa, IUS 2015. (Innovation Union Scoreboard)…
En l’informe de 2015, Espanya se situa amb un índex de 0.385, un 30,6% per sota de la mitjana europea (0,555) i un 47,8% per sota dels líders (0,738)
Si convenim que le barreres a la innovació vénen de les persones, de la pròpia organització i de l’entorn; en el cas d’Espanya, no només no elimina gradualment aquestes barreres externes, sinó que les incrementa.
