Resum de la entrevista per al bloc de Responsablia. Podeu veure l’entrevista completa a:
Responsablia: Entrevista a Francesc Güell
Responsablia: Com s’haurien d’integrar qualitat i innovació a l’estratègia de l’empresa? Qui o quines persones el tenen d’impulsar i com fer-ho?
FG:
Crec que tots dos temes han d’estar integrats implícitament o explícita en la formulació de l’estratègia, han de ser part d’ella com a premissa important. La innovació és un procés bàsic per al futur de tota activitat i la qualitat com a procés transversal de suport als processos operatius.
Tot el procés estratègic ha de ser impulsat per l’equip de direcció, comunicat i compartit per tots, de la manera més àmplia possible.
Facilita l’elaboració, la comunicació i la comprensió, el que l’estratègia es pugui condensar en una pàgina. (1)
Responsablia: Qualitat i innovació, segons la seva opinió, ¿Han de formar part de la cultura d’empresa?
FG:
Per a mi, la cultura de l’empresa es construeix, o s’ha construït, a partir dels esforços, èxits i fracassos, encerts i errors de tots. Hi ha una mena de ‘registre’ de tot això que conforma un relat específic i aquest relat reflecteix bona part de la cultura d’una organització. Però això no és una cosa estàtica, sinó que es modela contínuament. Per això acostumo a parlar, de la maduresa organitzativa, en el sentit que les organitzacions poden orientar un procés de maduració cap a on volen enfocar la seva cultura i que aquesta es pugui canviar o reorientar per fases. No és un procés fàcil i cada fase sol durar 2 a 3 anys, encara que es pot accelerar. (2)
Qualsevol canvi comença per un lideratge i una successió de fets, actes i també d’actituds, més que de formulacions teòriques o paraules, escrits etc. Les persones de l’organització observen les decisions que es prenen i les actituds dels qui les prenen. Segons la seva percepció, hi participen més o menys.
La innovació, en aquest aspecte ensopega, igual que el coneixement, amb moltes barreres. Barreres internes i externes a l’organització. (3)
A Espanya les barreres externes són molt forts i de tipus cultural. Per tant, el primer per innovar o crear cultura innovadora seria identificar i estudiar quines barreres tenim i com podem superar-les.
Després, entendre la innovació com un procés estratègic a construir i millorar, més que com una genialitat o conjunt de genialitats, un tema exclusivament tecnològic, o una qüestió d’una àrea determinada o departament com la R+D.
En realitat, és un tema de tots. Però ha de ser estructurat i definit com a procés, amb la necessària visió de futur. (4)
A més, la innovació hauria de ser un procés àgil, obert, orientat necessàriament a l’exterior i al client, dissenyat des del concepte d’agilitat. Per això parlem de ’innovació àgil’
Igual que la qualitat, hem de mesurar el procés. Hem desenvolupat una eina d’avaluació de la gestió de la innovació, que seria com un baròmetre indicador sobre la capacitat d’innovar en les empreses i sobre com millorar la gestió del seu procés i la seva cultura d’innovació. (5)
Responsablia: Amb relació amb la R&SS, (Responsabilitat Social & Sostenibilitat), en la seva opinió, ¿Es pot parlar de qualitat i innovació responsable i sostenible?
FG:
Crec que la Qualitat i la RS&S són processos transversals de suport, exigibles a tota activitat.
Pel que fa a la innovació, la veig més com un dels dos processos bàsics de tota empresa o organització: un és el procés operatiu, del dia a dia, (productiu, de la cadena de subministrament etc.) que constitueix el pa d’avui. És el rendiment que mesurem habitualment.
La innovació l’activitat orientada al futur i constitueix el pa del demà. Però ambdós processos han de funcionar simultàniament i compartir recursos. Per això acostumo a parlar de ‘innovació i rendiment en harmonia’. (6)
Els processos de suport tenen la finalitat de facilitar al màxim possible els dos processos anteriors. Qualitat i RS&S com a temes transversals han de mesurar els processos i resultats, i també fins on podem utilitzar certs recursos, valorant el seu cost en tots els aspectes, actuals i futurs, tangibles i intangibles.
Responsablia: Segons la seva opinió, les matèries de qualitat, RS&S i innovació, com a cultura d’empresa: Estan suficientment desenvolupades a la formació competencial de grau o postgrau,?
FG:
No estic prou familiaritzat amb els nombrosos programes d’estudi universitaris que existeixen, i en aquest sentit, no sabria respondre a aquesta pregunta.
El que si crec és que falta la formació continuada i aquest és un tema que fa a les empreses, especialment les mitjanes i petites.
També cal connexió ciència/tecnologia amb empresa.
A la cadena d’innovació, que engloba des de la recerca bàsica i la concepció de noves tecnologies, fins al seu llançament com a productes o serveis en el mercat, hi ha zones en què una idea conceptual necessita ser convertida en un prototip per demostrar que funciona, per avaluar els costos de producció i definir l’equip i els processos necessaris per a la fabricació. És en aquesta etapa en què organitzacions, institucions públiques, privades o mixtes que, sent ponts entre la recerca, la tecnologia de base i l’empresa, podrien donar suport a l’avaluació de la viabilitat potencial, el valor de les idees i proporcionar informació i assessorament sobre el millor camí a seguir. Serien igualment importants per ajudar les empreses a prendre decisions per aturar alguns projectes i enfocar les seves finances en els projectes amb les millors possibilitats d’èxit. (7)
A més, a la Universitat s’ha produït un increment en el nombre de comunicacions i publicacions, però no es reflecteixen en patents ni l’explotació de llicències.
