Avaluació: mesures i indicadors Blog Innovació tecnològica Processos Visió i estratègia

Innovar: ¿Idees o estratègia?

És un fet força generalitzat creure que la innovació comença amb “idees”. Segons aquesta hipòtesi, primer es generen idees i després, un cop filtrades i seleccionades, es converteixen en projectes d’innovació. Per tant, s’assumeix que un procés d’innovació estructurat comença amb la generació d’idees.

La creença ha de venir de la tradició i de considerar que la investigació, científica o tecnològica, es basava en els “descobriments”, en certa manera a l’atzar i també en la genialitat.

Podem convenir, però, que ni en un cas ni en l’altre estem descrivint la realitat. Potser estaríem confonent la innovació amb la creativitat

El treball pràctic en processos d’innovació ens mostra que podríem estar anys i anys generant i seleccionant idees, convertint-ne algunes en projectes i desenvolupant aquests projectes fins a obtenir algun resultat. Però seria un consum preciós de temps i de recursos. Convé no oblidar que la innovació consisteix a obtenir resultats útils. En realitat, obtindríem uns resultats molt insuficients en relació amb els mitjans i els recursos utilitzats.

Tret que entre les idees hi hagués alguna genial, que també pot passar i no és rar trobar exemples. Però amb excepcions genials incloses, aquest no seria el camí per desenvolupar la innovació, ni podem dir que sigui una guia eficaç de com s’hauria de gestionar.

L’experiència també ens mostra que les empreses amb més èxit i amb més continuïtat innovadora solen ser les que inicien el procés d’innovar des d’una perspectiva estratègica. És a dir, identificant primer i d’acord amb la visió pròpia i els objectius estratègics, les oportunitats de futur. I això a partir de l’anàlisi de les tendències clau a la societat, els motors de canvi al seu entorn, i en el desenvolupament tecnològic.

Valoren les seves possibilitats, segueixen models detallats de benefici/risc, i dins de la incertesa del desenvolupament innovador i el futur, es concentren en aquelles àrees on puguin aconseguir millor els objectius estratègics.

Això vol dir preveure “possibles àrees d’innovació” que ja són una línia a seguir sobre quin tipus d’idees hauríem de treballar i promoure les possibles inversions en innovació.

És a dir, la innovació començaria realment amb la capacitat estratègica de preveure els canvis, les oportunitats i desenvolupar “àrees específiques” on generar idees o solucions. Més que una generació pura i dura d’idees.

Innovació permanent o eventual

Arribats a aquest punt, també m’agradaria distingir entre la innovació esporàdica o eventual i la innovació permanent.

L’empresa que practica la innovació esporàdica o eventual, no la podríem classificar com a “innovadora”. Segurament treballa a partir d’una idea, intuïció o oportunitat i aprofita per iniciar un projecte innovador. Serà un cas dèxit o no.

En molts casos, un nou model de negoci també s’origina amb una idea o intuïció inicial. Quan parlem d’una startup o una nova empresa, els inicis poden ser per una generació d’idees, selecció i filtratge o per una anàlisi més estratègica de futur partint de tendències i escenaris previstos o imaginats.

La innovació permanent és un procés continuat de gestió estratègica de la innovació, un tema de mètode, hàbit i cultura. Les organitzacions que adopten la innovació com a valor central, practiquen la innovació amb una metodologia provada i produeixen innovacions amb resultats consistents.

És a les empreses grans, en molts casos líders en el seu segment, on es fa més necessària la innovació permanent, per mantenir el seu lideratge, innovant contínuament i el que és més difícil, amb èxit.

La innovació permanent és, per tant, un procés humà i estratègic, més enllà del que és purament tecnològic, i l’excel·lència s’aconsegueix mitjançant la repetició adequada dels mètodes correctes i la creació de “cultura innovadora”.

Això darrer en general transcendeix l’àmbit d’una sola empresa o organització i s’agrupa en regions o àrees concretes, com s’ajunten diversos factors de col·laboració, aliances i projectes compartits, entre els quals solen estar involucrats, empreses, universitats, polítiques de l’administració i altres entitats.

El concepte d’innovació permanent pot ser sorprenent al principi, o fins i tot semblar una contradicció. Fer alguna cosa contínuament i amb mètode implica estabilitat i certa absència de canvi, mentre que el concepte d’innovació va associat al canvi i la novetat. La combinació de tots dos, però, produeix una síntesi important:

A la pràctica de la innovació, no com un fet ocasional, sinó com una cultura, una activitat repetida, un procés de creació de valor i adaptació organitzativa, hi ha prèviament una decisió estratègica sobre el camp, model o àrea d’aplicació sobre el que es aspira incidir.

Possibles estratègies

Tot i això, explorar el futur i estudiar diferents escenaris que es poden presentar amb més probabilitat, així com la nostra resposta òptima al canvi, no és fàcil i requereix recursos.

L’alternativa sol ser optar per una estratègia d’agilitat en l’adaptació als canvis a l’entorn, i estar preparats per actuar-hi ràpidament.

Veure:

Test d’avaluació

En aquesta web, facilitem una eina d’avaluació bàsica per mesurar la gestió de la innovació i la capacitat d’innovar de les empreses i les organitzacions.

Els resultats es presenten en 6 o 12 àrees que hem considerat importants per a lèxit del procés dinnovació i la creació duna cultura innovadora.

Consta d’un qüestionari amb 50 preguntes presentades en 5 taules. Cadascuna amb 10 preguntes relacionades amb 5 àrees. Els resultats del test poden orientar a conèixer millor la nostra organització i el tipus de millores que cal aplicar a l’àrea d’innovació.

Author

Francesc Guell is the owner of this site. He was CEO and director of international companies in specialty chemicals and pharmaceuticals. The last 12 years was associated with international consulting groups, providing advice and support to businesses on topics such as innovation and agile innovation processes, operational excellence, knowledge management, change management, strategy and integrated business management. Currently creates and presents courses and workshops on these topics. He graduated as a chemical engineer, postgraduate from ESADE Business School in Business Administration and Master in Knowledge Management. He participated in numerous programs, seminars and ESADE, IESE, EADA, APD and MCE (Management Centre Europe). He is author of articles, presentations and courses on innovation in strategic management, integrated business models, knowledge management, performance measurement, change management and excellence in business processes. See more in: Professional Profile

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.