La innovació a les organitzacions socials. Qüestionari d’avaluació

• Com estan innovant les empreses socials?
• Són innovadores aquestes organitzacions?
• Quines són les organitzacions socials?

El Global Innovation Index 2024, en el seu informe anual, va publicar com a tema especial de l’any, un informe sobre la innovació a l’empresa social, titulat:

“Desbloquejant la promesa de l’emprenedoria social mirant cap al futur de l’empresa social” [1]

Aquest informe pretén una visió global de la innovació en les organitzacions socials, amb tota la varietat d’aproximacions dintre aquest ampli camp.

L’emprenedoria social és més que una tendència; és un enfocament transformador per abordar alguns dels desafiaments socials i ambientals més urgents. En fusionar la capacitat innovadora de les empreses amb els objectius altruistes del sector social, les empreses socials es troben en una posició única per generar impactes positius significatius a nivell mundial.

Innovació

Durant els darrers anys, s’han constatat les diferències en el tema de la innovació, entre les empreses del mercat, i aquest ampli sector de les organitzacions socials. La conclusió és que caldria aprofundir i millorar en la gestió del procés estratègic de l’innovació, en aquestes darreres.

Per això, presento una nova eina per a l’avaluació de la innovació, que serveix per a la pròpia autoavaluació i també com una checklist per ser utilitzada per avaluadors externs o consultors. He utilitzat com a base, l’eina que ja està en aquest lloc web, i utilitzada durant anys a les empreses, modificada amb l’experiència de 12 anys i 9 projectes de consultoria amb ESADE Alumni Social.

És un baròmetre indicador sobre la situació d’una organització pel que respecta a la innovació estratègica, la seva capacitat per innovar i la seva cultura innovadora. I també una eina per millorar, amb accions concretes, tant els processos estratègics i gestió de la innovació., com els resultats i l’impacte de la mateixa.

Centra l’atenció a les àrees més importants per a l’èxit en els projectes i en la creació d’una cultura innovadora, així com per extreure periòdicament plans d’acció i registrar els avenços, una vegada aplicats i transcorregut un temps per a l’implantació i pràctica, d’entre 6 i 18 mesos. 

1.    Definir Empreses i Organitzacions Socials

Les empreses i organitzacions socials tenen definicions que varien àmpliament a tot el món, cosa que reflecteix la diversitat de sistemes legals, històries regionals i entorns socials, financers i polítics.

A l’anomenat tercer sector social,  algunes ONG, i organitzacions sense ànim de lucre, si han afegit un conjunt ampli  d’organitzacions, empreses i emprenedors que busquen abordar reptes socials i ambientals complexos combinant aspectes de les empreses de mercat, però amb un propòsit principal sense ànim de lucre.

Nicholls, 2008; Bornstein i Davis, 2010; Zahra i Wright, 2016, https://doi.org/10.1111/joms.12149; Stephan, Uhlaner i Stride, 2015.

Tot aquest ampli sector és innovador per definició, ja que en el seu propòsit inicial cerca un canvi, una innovació, en aquest cas no pel benefici de la pròpia organització, sinó per afavorir a uns tercers; persones, grups o col·lectius de població, territoris i àmbits concrets, o al medi ambient. Normalment, per solucionar necessitats que no estan resoltes ni pels governs ni per l’economia de mercat.

Això, crec que reflecteix clarament un diferencial amb les empreses en general o de l’economia de mercat. Aquest enfocament «híbrid» per abordar els problemes socials ha crescut considerablement des de els principis del 2000, amb un augment constant del seu impacte i un nombre creixent d’organitzacions i empreses socials durant les dues dècades següents.

Litrico i Besharov, 2019.

Podem veure com avui, les organitzacions socials sovint s’enfronten a demandes contraposades, i tenen dues vies de prioritats, entre l’impacte social i les necessitats financeres; entre les necessitats de beneficiaris o usuaris i les dels qui podem anomenar “clients”, aquells que aporten recursos econòmics, i també entre el seu propòsit primordial de canvi social a mig o llarg termini, davant de la supervivència organitzacional.

Variació regional

L’emprenedoria social és un fenomen global. No obstant això, hi ha importants diferències regionals pel que fa a les formes d’organització i definició, dels problemes que aborden els emprenedors socials i els models organitzatius.

L’absència de definicions reconegudes a nivell mundial i de dades comparables i d’alta qualitat ha deixat una gran part d’aquesta variació sense explorar. Aquesta manca de claredat també ha obstaculitzat la inversió financera i el desenvolupament de polítiques de suport a nivell local, nacional i internacional.

Per tant, és normal que les dades, moltes vegades siguin diferents segons les fonts, donades les diferents definicions.

En general podem dir que l’economia social suposa quasi el 7% de l’ocupació mundial, tal com han informat les Nacions Unides, i genera el 8% de la de la Unió Europea a través de 2,8 milions d’empreses i 13,6 milions de llocs de treball.

Desenvolupament Econòmic (OCDE) i  Social Economy News. Fundació Espriu. La economía social en xifres a Catalunya Espanya i el mon

Altres estimacions actuals indiquen que hi ha entre 10 i 11 milions d’empreses socials i fins a 30 milions d’emprenedors socials a tot el món, que contribueixen aproximadament amb més de 2 billons de dòlars, el 2% del PIB mundial.

(Fundació Schwab per a l’Emprenedoria Social i Fòrum Econòmic Mundial, 2024; British Council i Social Enterprise UK, 2022).

Al 2025, el producte intern brut (PIB) mundial arribava aproximadament a 117,2 billons de dòlars, en comparació amb 111,1 billons del 2024.

A Espanya, l’economia social suposa més del 8% del total del PIB i un 12,5% de l’ocupació, superior a la mitjana global, i amb 2,2 milions de llocs de treball.

Dades de la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES).

 Dimensió: les entitats de l’economia social són principalment microempreses, petites i mitjanes empreses (pimes).  Algunes tanmateix han arribat a una dimensió considerable.

2.    Dues filosofies de com innovar

Ja hem dit que aquest ampli sector és innovador per definició. La innovació, és a l’origen d’aquestes organitzacions, és a dir, treballen per un canvi social, i també un canvi cultural, però té matisos diferents del que acostumem a anomenar innovació a les empreses en general. Aquestes diferències poden ser:

• Distinció en les finalitats, no és una innovació en benefici de la pròpia organització sinó bàsicament per a tercers: usuaris, parts interessades, àrees de territori o col·lectius concrets.
• Una mica allunyats de la innovació tecnològica, encara que poden aprofitar els seus avenços i eines, especialment la digitalització i la AI.
• Diferències en els temes de projectes i en l’estructuració d’un procés intern d’innovació estratègic.
• En el mesurament dels resultats. (Interns i externs). Les mesures d’impacte

Moltes vegades les estructures socials i/o culturals que aquestes organitzacions pretenen canviar, es solen perpetuar. Pot produir una certa frustració i finalment acceptació de que el seu treball es converteix en rutinari, i que la innovació es desqualifiqui o abandoni.

Les organitzacions socials, poden aprofitar tot el seu potencial per canviar models de governança, estructures organitzatives, pràctiques de lideratge, polítiques de recursos humans i relacions amb les parts interessades.  Però també innovar en la creació de productes i serveis que ajuden a millorar l’impacte social i el seu propòsit fonamental, sense sacrificar la viabilitat financera.

3.    Com pot ajudar la innovació a un impacte social més ampli i directe?

Les organitzacions i empreses socials alhora que aborden directament problemes socials, que tenen impacte a les comunitats, la societat i el món en general, poden generar ingressos de fonts privades, i per tant multipliquen la inversió publica per a fins socials.

En abordar problemes que afecten persones i llocs que sovint són ignorats per empreses i governs, l’emprenedoria social té un immens potencial per generar una rendibilitat social superior a la mitjana innovant a les àrees que més ho necessiten.

Els models d’innovació tradicionals i els estudis d’ecosistemes empresarials han ignorat formes d’innovació socialment motivades, comunitàries o localitzades. Per això, els sistemes i la gestió de la innovació no s’han dissenyat de manera òptima per donar suport a l’emprenedoria social.

Una diferència important de l’empresa social respecte a les empreses amb finalitats econòmiques és la seva conscienciació i aferrament a la seva missió o propòsit fonamental, amb un alt nivell vocacional i de responsabilitat social entre els seus empleats.

Aquest fet diferencial ha fet que sovint es passen a un lloc secundari els principis de bona gestió i entre ells la innovació com a base per a la seva sostenibilitat i futur.

La innovació, es practica principalment a les empreses socials que han assolit certa dimensió i amb determinats models de governança, direcció i gestió avançats. Hi ha molt per avançar i millorar.

Tot i l’amplitud dels temes, la innovació s’ha mostrat com a necessitat comuna a les empreses socials, tant per generar i ampliar el seu impacte social com per optimitzar el resultat del seu propòsit fonamental i equilibrar la generació d’ingressos.

(Seelos i Mair, 2017).

Convindria doncs dissenyar noves estructures i processos d’innovació específiques per els diferents tipus d’aquestes organitzacions i els seus fins i necessitats.

4.    Innovació en models organitzacionals

A nivell global s’observen vuit temes principals sobre els que treballen fonamentalment les organitzacions socials. I al mateix temps, també hi ha 4 rutes o vies organitzacionals per generar impacte social i acomplir el seu propòsit fonamental o missió específica.

A la conjunció de cada tema/ruta, les organitzacions poden trobar el seu model d’innovació més apropiat.

Basat en experiències pròpies i dades d’EUCLID Network, 2022; British Council and Social Enterprise UK, 2022; Catalyst 2030 Annual Membership Survey Social Enterprise UK, 2023.

A la ruta organitzacional del Usuari/Client, distingim entre “Usuari”, el que rep o és beneficiari dels serveis o productes de l’organització social, i “Client”, aquelles, persones o entitats que aporten fons econòmics a la organització.

Tot i que moltes empreses socials se centren en una única via, altres n’adopten múltiples.

Cadascun d’aquests enfocaments ofereix una via diferent per generar impacte i s’associa amb diferents tipus d’activitat d’innovació.

Hem detectat principalment aquests tipus de innovació bàsics:

• Innovació de processos
• Innovació de productes
• Innovació de serveis als usuaris/beneficiaris
• Innovació de la educació a diferents col·lectius
• Innovació ocupacional per a col·lectius especials i capacitació de empleats
• Innovació en el màrqueting i desenvolupament de marques especials
• Innovació en conscienciació al consumidor o públic general
• Innovació informàtica de codi obert
• Innovació de sistemes
• Innovació en els processos de producció social o ambientalment sostenibles

5.    Conclusió

Les organitzacions socials aconsegueixen impacte en servir comunitats i col·lectius marginats, ocupant a persones que altrament no tindrien accés al treball i creant productes i serveis socialment beneficiosos. També treballant per un ecosistema i energies sostenibles, el desenvolupament de territoris o ajuda internacional. I a més, per transformar sistemes socials més amplis, actuant sovint com a catalitzadors per a la reforma política, el canvi cultural i el desenvolupament econòmic. El potencial de l’emprenedoria social és enorme.

No obstant això, per aprofitar-ne al màxim el potencial, es requereix un ecosistema propici. Governs, organismes internacionals i el sector privat han de col·laborar per crear entorns propicis a mida —incloent-hi marcs reguladors, legals i de mesura, així com mecanismes de finançament, xarxes i programes de formació— que reconeguin i donin suport als emprenedors socials i les seves iniciatives.

La incorporació i la reorientació d’institucions i mecanismes de suport a la innovació, desenvolupats originalment per a la ciència en organismes públics i la innovació empresarial, hauria de formar part d’aquest procés.

Alhora, la responsabilitat del canvi no es limita als actors que envolten els emprenedors i organitzacions. Elles mateixes internament tenen marge per impulsar la innovació de manera més activa dins de les seves estructures. Això es pot aconseguir prestant especial atenció a activitats clau com la R+D, la innovació de processos, els projectes, les patents i la política de marques. Però també es requereixen accions concretes per integrar les empreses socials als ecosistemes d’innovació actuals; per exemple, aprofitant les fonts existents de coneixement científic i tecnològic, així com el capital risc, els crèdits fiscals per a la R+D i altres eines de finançament de la innovació, i amb la col·laboració amb universitats, organismes públics de recerca i altres emprenedors.

Invertint en polítiques de suport, educació, infraestructura i finançament, i encoratjant els emprenedors i organitzacions socials a interactuar amb els ecosistemes d’innovació existents, podem alliberar col·lectivament tot el potencial de l’emprenedoria social per impulsar el desenvolupament sostenible a escala global.[2]

[1] i (2) Global Innovation Index. Special Theme 2024: Unlocking the Promise of Social Entrepreneurship