La innovació europea estancada. Análisi del EIS 2025

La Innovació Europea estancada. Anàlisi de l’European Innovation Scoreboard, EIS 2025. [1]

L’informe anual EIS 2025 compleix la seva 25ª edició des de la seva primera edició pilot l’any 2000. Les darreres 5 publicacions resum presentades en aquesta Web van ser:

L’informe total EIS 2025 es pot consultar a:

Veure Informe complet EIS 2025

Conclusions

El primer que apareix rellevant a l’informe és que l’índex d’innovació de l’EU baixa per primer cop el 2024. Un descens lleu del 0,4%, però significatiu perquè culmina la tendència a l’estancament des del 2022-2023. En els darrers 7 anys ha sumat un augment moderat del 12,6% en total, però des del 2023 ha deixat de créixer.

Pel que fa a la resta de líders globals d’innovació, el gràfic següent ens mostra l’evolució de l’índex Europeu d’Innovació des del 2018:

Europa ja no estava el 2018 en una posició molt favorable, però la seva evolució ha estat pitjor que els altres excepte el Japó. Per veure amb més claredat les diferències entre les 7 àrees i el canvi en els darrers anys, la taula següent ens mostra que la diferència d’EU amb els altres líders globals ha augmentat amb la resta, especialment amb la Xina en més del 32%.

La segona columna de la taula indica el creixement en % de l’índex d’innovació respecte del valor del 2018; és a dir, el creixement total en els darrers 7 anys. L’última mostra la diferència de l’índex de cada país, també en %, respecte al de la EU. Com hem dit, només amb el Japó la diferència amb la UE ha disminuït, encara que Europa havia sobrepassat el Japó el 2023 i el 2024, han coincidit de nou el 2025.

Una primera anàlisi d’aquest estancament

Aquesta anàlisi inclou la Unió Europea (EU) i altres països europeus també inclosos a l’EIS, com Suïssa, Regne Unit i Noruega, entre d’altres.

Una primera aproximació a les causes arrel d’aquest estancament d’Europa en els darrers anys, l’analitzarem, en principi, per dues línies que creo principals: Una de geogràfica i una altra de conceptual basada en els indicadors que componen l’índex. L’anàlisi ho fem seguint les 4 àrees i les 12 dimensions, segons la metodologia usada per al càlcul de l’índex EIS.

Diferències geogràfiques:

L‟índex europeu és el d‟un conjunt d‟estats, i els resultats reflecteixen la mitjana. Els estats tenen polítiques i desenvolupaments molt diferents pel que fa a la innovació. Aquestes diferències marquen una forta línia divisòria entre països innovadors (blau al gràfic) i els poc o moderadament innovadors (marró). Aquestes diferències a l’índex entre països no es redueixen o ho fan només molt lleugerament amb el temps.

La divisió es distingeix clarament als mapes següents, el primer per estats, incloent-hi els de la UE i altres europeus, i el segon, de forma més complexa, per regions que s’inclouen a l’informe RIS 2025 (Regional Innovation Scoreboard).

Veure: RIS 2025

Hi ha un efecte de concentració en certs clústers reconeguts com a pols d’innovació. A la taula següent es mostra el rànquing dels clusters europeus inclosos als «Top 100 Innovation cluster rànquing 2025 of the Global Innovation Index». S’han diferenciat en color els primers clústers de cada país europeu, dels quals es disposa d’algunes dades complementàries a les darreres columnes. En el cas d’Espanya hi ha dos pols, Barcelona és el primer, al lloc 45 i Madrid al 47 del rànquing global.

Si situem els clústers com a pols, al mapa regional veurem que tots ells està situats en zones més àmplies considerades com a «innovation leaders» o «strong innovators» en diferents graus + o -. Hi ha dues excepcions a França i Espanya, on podem veure París i Madrid, com a illes en un entorn de zones moderada o poc innovadores. Aquest efecte de “capitalitat centralitzadora” no apareix als altres països.

En segon lloc, podem veure en els gràfics següents, les evolucions de cada estat des del 2018. La longitud de les fletxes blaves representa el seu increment a l’índex des del 2018 al 2025. Primer, a l’esquerra, els països de l’EU ia la dreta la comparativa amb els competidors globals. En aquest darrer, només s’hi han inclòs els països europeus amb un índex d’innovació superior a la mitjana d’EU.

Als països de l’EU veiem que, en molts casos, el creixement de l’índex als països poc o moderadament innovadors no arriba o és similar al dels països més innovadors o líders. No hi ha convergència.
Només Estònia, amb creixement ràpid, ha entrat a la zona de strong innovators.
Entre les fletxes més curtes trobem dos «grans països», Alemanya i França. Això frena al conjunt de la EU
Per tant, és molt difícil que el conjunt, com una mitjana de tots els estats, creixi adequadament sense una convergència dels països menys innovadors i alhora, si grans països tenen un creixement baix. Això facilita l’estancament
Un cas similar passa amb el Japó.

Tot i això, encara els països “líders” d’innovació a Europa, es troben al mateix nivell o superior que els seus competidors globals. Veure el segon gràfic d’aquest grup de països, des de Suïssa i Suècia fins a França i Estònia es troben en aquesta zona, però alguns, com s’ha dit per a França i Alemanya, a més de Suïssa i Luxemburg, en clar estancament. És a dir, les locomotores fallen.

Causes conceptuals:

A la segona línia principal d’anàlisi trobem quatre raons o causes del descens o estancament a la UE, en revisar les dotze dimensions que conformen el càlcul de l’índex d’innovació. Vegeu Metodologia al final.

Actius de capital intel·lectual. Disminueix el valor de l’índex europeu, al 80% del del 2018. Aquí s’inclouen les noves patents aplicades, noves trademarks i nous dissenys per a productes i serveis.
Inversions de les empreses en innovació. Pràcticament un creixement 0 des del 2018. Inclou les inversions d’empreses en R+D, inversions en innovació (no R+D) i despeses per persona emprades en empreses actives en innovació.
Estancament a tota l’àrea d’”impactes o resultats de la innovació”, especialment “Impactes en Vendes i Ocupació” i “Impactes al comerç exterior”, com a exportacions de productes i serveis d’alta tecnologia o de coneixement intensiu. (creixement aprox. 0% des del 2018). Dins d’aquesta àrea, l’excepció és la productivitat de recursos i personal, amb creixement del 30% des del 2018, cosa que indica que aquesta productivitat augmenta pels sectors de productes i serveis de menys valor afegit.
Altres de les dotze dimensions amb baix creixement són: “Innovadors” (Pràcticament, la innovació a les pimes en productes i processos), “Finançament i suport financer”, “Recursos Humans” i “Sistemes atractius de Recerca”, tots ells amb baix creixement des del 2018, entre el 5 i el 12%.

Estem parlant, doncs, de 8 de les 12 dimensions que formen l’índex general en una situació de debilitat.

Per a un estudi complet de les causes arrel, caldria aprofundir en cadascun dels punts anteriors per trobar possibles camins de millora.

Veure els gràfics de detall.

En què s’ha avançat?

Pràcticament només en tres dimensions, “Inversions en IT”, “Digitalització”, i “Enllaços” (Que comprèn cooperacions i aliances entre Pimes innovadores, cooperació públic/privada en publicacions i mobilitat als RH en ciència i tecnologia.

En resum:

Una situació poc prometedora que pot tenir diverses interpretacions. En un article posterior presentarem diverses interpretacions per a possibles camins de millora. S’han suggerit tres línies principals:

La de desregularització i mesures liberalitzadores.
La de concentració d’esforços als sectors mediambientals, energies netes, i suports públics a aquests sectors i pimes, en diferent grau.
La de més centralització de l’EU, però amb mesures de disminució de la burocràcia. «Línia Draghi»

En general, la situació mostra que s’han seguit uns conceptes molt esbiaixats de la innovació cap als mitjans (digitals i tecnològics). Es demostra que només amb fortes inversions en digitalització (+42%) i en l’aplicació de noves tecnologies IT (+70%), no n’hi ha prou per progressar en la innovació.

Caldrà desenvolupar més altres factors que promouen la innovació i que utilitzen aquestes tecnologies.

Increment de la inversió de les empreses en innovació que representin:
Increment de patents, creació de marques diferenciades i globals amb un augment dels dissenys de nous productes, serveis i processos
Augment de la R+D i la inversió en llocs de treball amb alt contingut a STEM
Facilitats i simplificació en la creació de startups i el suport financer. A la creació de xarxes de col·laboració i aliances entre les pimes per assolir la mida òptima. I que aquesta col·laboració i aliances s’estenguin a xarxes entre diferents països, salvant les barreres idiomàtiques i legislatives.
Tot això amb una millora en el capital humà i intel·lectual i la productivitat en els sectors de més valor afegit.

Resultats de la UE

Hi ha pocs canvis al rànquing per països. Només 3 països han canviat de grup: Croàcia puja d’innovador emergent a moderat, Hongria i Xipre descendeixen de moderats a emergents.

Espanya baixa un lloc a la llista dels 27, del 14 al 15 i segueix dins del grup d’“innovadors moderats” darrere de Malta, Eslovènia i Itàlia.

Com a índex compost, la puntuació dinnovació de la UE afegeix múltiples indicadors i dimensions, molts dels quals han evolucionat de forma desigual al llarg del temps.

Entre el 2024 i el 2025, el rendiment de la UE ha millorat en cinc dimensions i ha disminuït en les set restants.

Veure els gràfics de detall

Els augments més significatius s’observen en les dimensions d’inversió en tecnologies de la informació (+14,5 punts percentuals), productivitat dels recursos i la mà d’obra (+12,4 punts percentuals) i digitalització (+9,7 punts percentuals).

D’altra banda, la UE va experimentar una caiguda significativa n la dimensió Vincles (-10,1 punts percentuals) des del 2024. Això es deu principalment a la caiguda a l’indicador de mobilitat de treball a treball dels recursos humans en ciència i tecnologia, que va disminuir en 23,5 punts percentuals entre el 2024 i el 2025.

Una altra dimensió que va experimentar un descens considerable va ser la d’Innovadors, amb una disminució del -7,5% entre el 2024 i el 2025. Tant la proporció de pimes que introdueixen innovacions de producte com la d’aquelles que introdueixen innovacions de procés de negoci han disminuït durant l’últim any. El descens va ser més pronunciat a les pimes que introdueixen innovacions de producte, amb una caiguda del -12,2%.

A nivell d’indicadors individuals, el rendiment de la UE ha augmentat des del 2024 a 13 indicadors, s’ha mantingut estable en cinc, quatre indicadors han disminuït més d’un 10,0% i deu indicadors han disminuït menys d’un 10,0%.

Les caigudes més importants es van registrar en la despesa en capital risc (-23,6 punts percentuals) i la mobilitat laboral entre llocs de treball dels RHCT (-23,5 punts percentuals). El capital risc de la UE com a percentatge del PIB ja havia començat a disminuir l’any anterior, però només es va registrar a l’EIS, ja que l’indicador utilitza una mitjana mòbil de tres anys. A això li va seguir una forta caiguda en la despesa en innovació no relacionada amb R+D (-15,6 punts percentuals) i en la introducció d’innovacions de producte per part de les pimes (-12,2 punts percentuals), cosa que suggereix un afebliment de l’activitat innovadora entre les petites i mitjanes empreses (PIME).

Es van observar descensos en les sol·licituds de patents PCT (-4,8 punts percentuals), l’ocupació en empreses innovadores (-4,4 punts percentuals), les vendes d’innovacions noves al mercat ia les empreses (-4,1 punts percentuals), el percentatge d’estudiants de doctorat estrangers sobre el total d’estudiants de doctorat (-4,1 punts percentuals) (-3,2 punts percentuals).

Comparació amb països europeus veïns de la UE

Suïssa continua sent el país més innovador, encara que el seu índex també reflecteix un lleuger descens.

Metodologia

Hi ha pocs canvis en la metodologia i l’estructura de l’índex, que segueix amb 32 indicadors agrupats en 4 grans categories i 12 Dimensions de la innovació com el 2024.

L’únic canviat han estat 5 dels indicadors, segons esmenta l’informe, per reflectir millor l’evolució de les prioritats de les polítiques europees de R+D. A la llista estan marcats amb el símbol *

La computació al núvol avalua la proporció d’empreses que utilitzen serveis en línia avançats, com ara emmagatzematge de dades, comptabilitat o eines de gestió de clients. Reflecteix el grau en què les empreses estan adoptant tecnologies digitals més avançades. Substitueix l’indicador sobre empreses que ofereixen formació per desenvolupar o millorar les competències TIC del personal.
Les importacions d’alta tecnologia de fora de la UE mostren la dependència d’un país de països que no pertanyen a la UE per a productes i serveis d’alta tecnologia. Una proporció més gran significa una major dependència de proveïdors externs. Substitueix l’indicador sobre Vendes d’innovacions de productes.
La productivitat de CO₂ basada en la producció avalua el valor econòmic generat per cada unitat de CO₂ emesa. Una puntuació més alta implica més eficiència i menys impacte ambiental. Substitueix a la mesura d’emissions atmosfèriques de partícules fines PM2.5 a la indústria.
La productivitat laboral reflecteix el valor econòmic generat per cada hora treballada. Una puntuació més alta reflecteix més eficiència i un creixement impulsat per la innovació. Substitueix l’indicador del desenvolupament de tecnologies relacionades amb el medi ambient:

________________________________________

[1] Font de les dades i les imatges d’aquesta publicació: Informe final EIS 2025.