Introducció.
Les estadístiques ens mostren que les economies més productives són les que disposen d’un
major grau de:
• Innovació i
• Internacionalització.
Ambdues requereixen coneixement, esforç i cert
temps per madurar. És el contrari de les economies que compensen la seva baixa productivitat amb salaris baixos i especulació.
Sistema econòmic i economia productiva
Quins són els objectius d’un sistema econòmic?
Depenent del prisma des d’on mirem, ens posicionarem entre els que prioritzen la generació de riquesa i els que entenen l’economia com una eina per assegurar el benestar de la ciutadania.
Dues concepcions diferents del món econòmic, que, al cap i a la fi, acaben determinant les polítiques que s’impulsen per sortir de la crisi.
Però en tots dos casos, la indústria i la política industrial tornen a estar al centre de les actuacions per remuntar la crisi i per assegurar un desenvolupament sostingut i sostenible de les economies.
Només fa uns mesos a The Economist, les aportacions de prestigiosos economistes i experts, donaven com a resultat que el 76% de les respostes consideraven que una economia necessita una base industrial forta per poder tenir èxit. En la mateixa línia, la Comissió Europea també considera que la indústria i la política industrial activa són claus en qualsevol estratègia de sortida de la crisi i per un desenvolupament sostingut i competitiu de les economies.
Les economies més competitives.
L’informe de “Global Competitiveness Índex 2014-2015”[1] torna a col·locar entre els “top 10”, als següents països europeus:
- Suïssa (# 1)
- Finlàndia (# 4)
- Alemanya (# 5)
- Holanda (# 8)
- Regne Unit (# 9)
- Suècia (# 10)
Segueixen Noruega, (# 11) i Dinamarca, (# 13). Tots ells mantenen encara amb una forta posició productiva industrial i cap d’ells especialment remarcable pel seu baix nivell salarial, ni el seu enfocament a economies especulatives.
Resum del cas espanyol
Per trobar el nivell espanyol hem de baixar al #35 al 2014-2015 (# 29 a 2008-2009). És a dir un descens de 6 llocs en 6 anys.
Aquests són els comentaris de l’informe. (S’indiquen com #n, les posicions espanyoles en els diferents sub-índexs):
“Espanya es manté en el # 35. El programa de reforma que ha emprès l’estat espanyol s’ha centrat, en els darrers anys, en la reducció del dèficit pressupostari, encara que segueix sent alt (#128); a millorar la solidesa del sector financer, encara poc estable (#85); reduir la burocràcia per fomentar l’esperit empresarial, encara al #99; i en la flexibilitat (#120) del mercat laboral. “
“Com en anys anteriors, Espanya segueix beneficiant-se de la seva infraestructura de transport (#6), alts nivells de connectivitat (#18), i una gran part de la població que persegueix l’educació superior (#8) que, si la qualitat del sistema educatiu millorés (#88) podria ser capaç de contribuir a la transformació estructural que el país requereix. “
“No obstant això, un debilitament en el funcionament percebut de les institucions, en particular amb pitjors puntuacions en termes de corrupció (#80) i l’eficiència del govern (#105), arriba de desfigurar aquestes millores anteriors en el GCI.”
“Espanya segueix patint de la manca d’accés a crèdits a les empreses (# 132), un mercat laboral rígid (# 120), dificultat per atreure (# 103) i retenir el talent (# 107) i una insuficient capacitat per innovar (#60), que és resultat d’inversions baixes d’I + D (# 52) i febles col·laboracions universitat-indústria (# 57). “
Innovació: Una base per l’economia productiva
En definitiva, tornem al principi:
“Innovació, internacionalització, diferenciació del producte, dimensió òptima i formació, són les paraules clau que poden ajudar a les empreses a superar la crisi i a sortir més forts”[2]
Si una de les variables clau és la Innovació, per crear una economia productiva s’haurien de superar les barreres estructurals que impedeixen o frenen la mateixa.
En un article anterior d’aquesta web[3] vam analitzar les barreres a la innovació i específicament 9 barreres estructurals del “cas espanyol”. Superar aquestes barreres del nostre entorn actual, seria un pas necessari, important per crear una economia productiva.
Accions per a superar barreres a la innovació
Les solucions només són possibles a mig i llarg termini, però perquè no sigui així indefinidament, cal començar a treballar el més aviat possible, es a dir, s’hauria d’haver començat fa anys.
A la taula següent repassem les barreres i les accions que, al meu entendre servirien per superar-les:
Barreres a l’entorn: El cas espanyol | Accions |
| Hi ha moltes empreses que no tenen els seus centres de decisió aquí. Per elles és important un acord intern de baix a dalt per constituir-se en un centre d’innovació i disseny, o d’incorporar les últimes tecnologies. Per les altres s’haurien de facilitar incentius fiscals i de tot tipus per a la inversió en I+D i en innovació no I+D. El model de subvencions no sempre obté els resultats previstos si no és transparent. |
| Canviar el model d’empresa requereix temps i lideratge. Es basa en l’educació i en l’exemple de les empreses valorades socialment. Les pràctiques de proximitat al poder polític, centralització del mateix i falta de transparència són factors molt negatius. Els acords i concessions entre administració i empresa han de ser transparents i poder ser auditats amb resultats tangibles i ràpids. Al mateix temps s’hauria de potenciar el funcionament dels mecanismes de control de la competència. |
| El canvi en el sistema educatiu és essencial per a un model econòmic basat en la innovació i la internacionalització. El model hauria de ser estable i acordat amb un ampli consens i objectius a mitjà i llarg termini. Fomentar l’educació secundària oberta i en pràctiques a les empreses. Una Universitat més d’acord amb els criteris de valoració internacionals. |
| Un model econòmic basat en el coneixement i la creació de valor. La innovació i la internacionalització de les empreses incloent les PIME. Fomentar els acords i aliances internacionals.[4] D’altra banda el desenvolupament econòmic i social són dues cares de la mateixa moneda. Abordar els problemes socials, l’equitat, la igualtat d’oportunitats i serveis adequats ja des de l’àrea local, són una part clau de la economia productiva i perquè puguin existir iniciatives empresarials veritables i no meres formes d’autoocupació per sortir de l’atur. |
| Solucionar l’accés al finançament es considera com el factor més rellevant per fomentar l’economia productiva. Reformar el sistema creditici i posar-lo a disposició de les iniciatives empresarials. Un sistema alternatiu eficaç per a les startups i les iniciatives innovadores, ja sigui a través de mercats de renda variable o de capital de risc, els microcrèdits i el finançament mezzanine. |
| Les PIMES haurien de connectar més entre si, crear més col·laboracions i aliances per competir en els mercats internacionals.[5] Fomentar la inversió de les PIME en recerca i la seva participació en programes de suport en matèria d’I + D, investigació transnacional, clústers i gestió activa de la propietat intel·lectual. Grups formats sectorial o territorialment. Reformar els seus processos amb noves tecnologies i revisar contínuament les seves propostes de valor al client, les seves formes de producció i de màrqueting. Facilitar l’accés de les PIME al finançament, en particular al capital risc, els microcrèdits i el finançament mezzanine, i desenvolupar un marc jurídic i empresarial que propiciï la puntualitat dels pagaments en les transaccions comercials. |
|
| Reforçar a l’empresa l’adequada gestió del coneixement i la valoració dels recursos intangibles incorporant-los per complementar els seus estats financers. Potenciar la creació i aplicació de coneixement i talent. Valorar i incrementar tots els actius intangibles:
|
| L’obertura a l’exterior, des de l’inici d’una empresa és bàsica i comprèn diversos nivells:
|
| Contemplar i actuar sobre la “cadena estesa d’innovació”[6]. Entre la Universitat i centres d’investigació s’han d’estructurar entitats públiques, privades o mixtes que actuïn com a ponts, promotors de la innovació entre la recerca i tecnologia i l’empresa.
S’ha d’actuar fonamentalment entre els nivells tecnològics 4 a 6. (TR4 a TR6)[7] |
Mentrestant: com preparar una empresa innovadora
En qualsevol cas, també en un entorn hostil i difícil, es poden superar les barreres. Es mes difícil, però hi han exemples que ho han intentat i aconseguit. Mentre s’intenta arribar al “estat desitjat”, d’empresa innovadora, l’experiència ens mostra que cada empresa requeriria de:
- Crear un microclima de diferenciació amb l’entorn, des del principi i en certa manera, crear mentalitat de ser una excepció.
- Crear una ‘cultura innovadora’ que només s’aconsegueix amb acumulació d’experiències d’èxits i/o fracassos. Es basa en la responsabilitat, la cooperació, les capacitats, la motivació i la inspiració, per generar gran quantitat d’idees sobre diferents àrees a l’empresa sencera.
- Visibilitat: Crear visibilitat per a cada idea en tota l’empresa i confrontar-la ràpidament amb varietat de punts de vista. Establir uns ‘filtres’ acordats que serveixin per a la selecció.
- Valorar les idees de forma estructurada: Una primera valoració molt ràpida per a totes les idees i visible per a tothom. Els següents anàlisis de selecció i projectes, es realitzen per fases, (fases i portes), de manera acordada en el procés.
- Implementació àgil: L’empresa àgil és capaç d’arribar a formular projectes amb les idees triades i de portar-los a la pràctica amb rapidesa (és a dir, uns sis mesos amb els recursos actuals). També és capaç de revisar àgilment tots els projectes i programes i eliminar o reformular aquells que s’han desviat o no podran complir els objectius o expectatives inicials.
- Alinear-nos a l’estratègia. L’estratègia marca la direcció de tot projecte. Ha d’estar clara la proposta de valor i el retorn esperat dels projectes pel que fa als recursos invertits. Qualsevol desviació pot ser causa de prendre decisions clau en les diferents fases de revisió (Fases i portes). Hi ha una clara i comuna línia de seguiment de la visió sobre innovació, derivada de la cultura organitzacional i la transparència.
- Obertura a l’exterior: En totes les fases de creació, selecció d’idees i de desenvolupament de projectes s’estarà obert a l’exterior, tant des del punt de vista de possibles aliances i col·laboracions, com en el coneixement i la formació del personal. És molt important una intel·ligència o ‘vigilància’ tecnològica i estratègica, i una visió global, és a dir, dels mercats i segments a escala mundial.
Francesc Güell
Desembre 2014
[1] The Global Competitiveness Index 2014–2015: Country Profile Highlights.
[2]Empresa i economia productiva vs inestabilitat i crisis financera. Antoni Soy. Professor d’Economia Aplicada UB. Barcelona
[3] Barreres a la Innovació. https://www.fguell.com/?p=2906
[4] AGHION (et al.), «Rethinking Industrial Policy».
[5] Commission of the European Communities. «Think Small First». A «Small Business Act»
[6] The Innovation Process. CPI (UK) May 2013. http://www.uk-cpi.com/news/the-innovation-process.
[7] TRL. Niveles de preparación Tecnológica. (Technology Readiness Levels. Escala usada en TSB (Technology Strategy Board, UK) y ESA (European Space Agency).
