Quo nos ducis, IA?   On ens portes, IA?

Per Carlos Cosials

Hauria estat més popular dir “Quo vadis, IA?”, però hagués pervertit la meva profunda convicció del que és la IA, i que tant em molesta en afirmacions que altres fan, donant-li categoria antropomòrfica, inevitable d’altra banda, en “interpel·lar-la”, com fem en els ‘prompts’, i li demanem que ens demanem que ens respon supera.

Així que no li donaré tot el protagonisme, de preguntar-li, però, tampoc, la desconsideraré (encara que persisteixi en la meva posició de contemplar-la com un “artefacte”), però sí que li donaré prou “entitat”, per considerar que té capacitats afectives, més aviat en el sentit d’influent, o que ens afecten.

És a dir, la IA ens està afectant i no sabem calibrar quant, perquè no sabem on volem que ens porti. Serà una nova estació, diferent, millor i pitjor, amb les seves clarianes i els seus foscos, ja que no hi ha tecnologia sense ideologia, ja que sempre hi ha propòsit.

Així doncs, ens toca, tal com els consultors habitualment fem: (1) fixar on som, (2) on anirem (o arribarem) i (3) com serà aquesta transició.

Tot això des de la més humil intenció de compartir més dubtes que certeses i amb el rerefons de l’estiu del 2026, on les notícies sobre l’assumpte no han parat, oferint una perspectiva vertiginosa de canvis i actualitzacions setmanals. Així que, potser, quan estiguis llegint això, alguna cosa ja sigui obsoleta.

On som?

Hem acabat el gruix de l’automatització, que ha implicat l’aplicació de les tecnologies digitals. És a dir, la introducció i adopció de les TIC ha permès que tot allò que fos ‘digitalitzable’ (canviant el substrat de “natural” (1) a artificial) s’ha transformat a aquesta nova naturalesa, provocant canvis en com ens relacionem i manipulem la informació, en pro de l’eficiència. Allò digital permet anar més lluny i més ràpid, a un cost ínfim, comparat amb la seva equivalència material. Ens ha anat bé i hem progressat. Les afectacions han estat menors que els guanys i, per això, el conjunt ha estat beneficiós. Alguns sectors o activitats han desaparegut, però, amb la perspectiva d’ara, podríem afirmar que, en general, ha estat una cosa bona.

Les empreses, sota l’auspici d’això que s’ha anomenat Transformació Digital, s’han hagut d’adaptar, encara que podríem afirmar, amb una retrospectiva més gran, que les empreses sempre s’estan adaptant, i les que no, doncs simplement moren. Així que la situació és propícia per a l’adopció tecnològica, ja que sempre n’hi va haver.

El novembre del 2022, emergeix al mercat una nova companyia, OpenAI, oferint als consumidors el “ChatGPT”, i creant una nova categoria de producte, malgrat que la tecnologia ja era coneguda en els ambients acadèmics i en alguns empresarials, i que era present al Google Translator que la va adoptar el 2019 (2) . Això va produir la mateixa màgica impressió que anys enrere havia succeït amb el Google Search.

La diferència essencial? El determinisme mecanicista, que fins aleshores oferien les empreses tecnològiques, en els seus resultats i/o lliuraments. I això malgrat que, als seus inicis, Google es presentava amb el lema d’Always in beta, per indicar la novetat constant que brindava, encara que també es tenia la lectura classista d’immaduresa del producte.

En qualsevol cas, el resultat d’una cerca era retrospectivament reproduïble, ia priori, l’algorisme reproductor del resultat era consistent davant d’un mateix contingut i entorn. És a dir, el responsable de producte de Google Search era responsable, ja que era capaç de donar resposta al perquè el seu producte donava les respostes que donava i no d’altres. Això va ser el que, igualment, va portar a dimitir el responsable inicial del producte Search, amb la introducció de la IA a la seva tecnologia de cerca. Ja no era capaç de responsabilitzar-se dels resultats.

Així doncs, comparativament, el que ens trobem és que la nova prestació de la IA és no determinista, degut i gràcies al seu fonament estocàstic. És a dir, tots els avantatges que, com a tècnica ens aporta l’estadística, apliquen, però amb les carències modèliques. Això vol dir que no és una tècnica que modelitzi, completament, comportaments, sinó que s’aproxima, en base a la base mostral.

Així que, el que coneixem com a IA, avui dia, és un intent de lliurar un resultat, sobre una base estadística que, precisament per això, ressona versemblant, però sense que tinguem la possibilitat de retrocedir en l’argumentari que el va construir, reconstruint la traçabilitat de la informació lliurada. O sigui, que estem més a prop de creences que de factes, cosa que posa en dubte gran part del mètode científic, que ens ha permès avançar fins aquí: la demostració mostrada sobre una tesi era reproduïble, i per tant, explicable.

Però què és la IA?

Image: iStock by Getty Images

Resumint és un acrònim, de doble terme, que se l’ha emportat tot allò que s’havia abordat fins ara, perquè mediàticament, ha aconseguit congregar l’atenció del gran públic (B2C) en l’assumpte, aparentat uns resultats màgics, a causa del seu antropomorfisme.

Sembla que respon, i raona, com un humà, que estigui darrere de la pantalla. Google Search responia amb increïble velocitat, trobant el que, suposadament, buscàvem, sent aquesta la seva principal virtut, ja que ens estalviava la tediosa tasca de cercar. Ens assenyalava les referències principals, però no ens armava (com fins fa poc) una resposta conjugada. Ja no és sol, una llista ordenada de referències, sinó que “respon” a la intenció de la interpel·lació (“prompt”) que demanem.

És important destacar que, en els assistents d’IA o xatbot, hi ha un element clau, previ a la resposta, i és el referit a la interpretació de la interpel·lació (o prompt) escrita pel demandant. És a dir, de l’obsessió de Google Search a discriminar quina intenció hi havia darrere de la frase (entesa com a conjunt de paraules indicades pel mandrós interlocutor) que se la lliurava. Per exemple, què s’està preguntant a la frase? «Dolor de cap en despertar», on, a més, la interpretació és delicada, ja que s’està buscant la compra d’analgèsics en línia (transaccional) o s’està buscant un article mèdic explicatiu (informacional)? Val la pena indicar que, amb el temps i l’experiència (punitiva), els cercadors han acabat prioritzant la seguretat mèdica per a aquest tipus de casos.

Dit això i en la rabiosa situació del dia d’avui (setembre del 2026), l’oferta d’IA la podem desglossar en 4 categories, prou diferenciades, encara que intercalades en prestacions i amb una certa retrospectiva d’adopció:

1. Motor Inferencial
2. Assistent conversacional
3. Agent (delegat) operacional
4. Orquestrador processal

Motor inferencial: es refereix a l’Aprenentatge Automatitzat, que es va denominar ‘Machine Learning’ en anglès, i que es refereix a la construcció de models d’inferència, de base estocàstica, per a “anticipar” comportaments futurs, a partir de la revisió i comprensió de situacions anteriors anàlogues, que permeten anticipar situacions: “recomanadors” i/o recomanadors;

Assistent conversacional: es refereix als chatbot que van emergir a finals de 2022 i als quals podem interpel·lar sobre tot tipus de matèries, sense una prèvia aportació, per part nostra i de la qual esperem una resposta construïda, argumentada i raonada.

Agent operacional: es refereix a la capacitat superior de comandar i no tan sols, interpel·lar, quan el nostre “desig” aspira a fer una acció, passant d’esperar una resposta a disposar del resultat de l’acció sol·licitada: “Una reserva al restaurant” per exemple. Al meu parer la paraula agent és un anglicisme que es trasllada incòmodament al nostre entorn llatí, ja que fins fa poc a un “agent” ho hem percebut sempre, com el representant d’una autoritat, en què se n’ha delegat l’exercici. No obstant això, nosaltres, com a individus, hem delegat, més que agenciat, la nostra autoritat en persones, per la qual cosa delegar-la en artefactes encara se’ns fa més complicat de comprendre.

Image: iStock by Getty Images

Orquestrador processal: es refereix a l’establiment d’un conjunt d’agents que interoperen per aconseguir un fi més gran que el que cada un dels agents que el constitueix és capaç i on, a més, s’estan fixant les salvaguardes i traves necessàries i precises o, en general, guarda-rails com s’està establint tècnicament. Aquest seria, a dia d’avui, el nivell més alt de sofisticació assolible, mitjançant l’entramat de totes les característiques anteriors.

Què serà la IA?

Amb tot això, hi ha un aspecte clau que sorgeix: serà una infraestructura o una aplicació/plataforma?

De manera anàloga al que hem vist amb la pròpia Internet, (que se la van emportar a l’aigua dels seus negocis les companyies que ja operaven en l’àmbit de les telecomunicacions) i les seves aplicacions “over the top”, com Google, que no van invertir en la infraestructura de la transmissió, però sí en l’emmagatzematge i la computació, per aprofitar-se’n i crear una altra categoria de negoci, a un nivell d’abstracció més gran, establint una “superior”, com la del cercador.

Amb aquest referent, els jugadors a la lliga de la IA conversacional i agentica estan buscant la seva escalabilitat per proveir una proposta, inicialment individual o B2C, a una del tipus empresarial o B2B, que els permeti crear valor, per sobre dels seus “motors” (o models, com els anomenen) d’inferència conversacional, i així expandir-ne la capacitat atractiva de demanda de càlcul.

En aquest sentit m’agradaria rescatar l’analogia automotriu on la palanca que necessito per moure el vehicle és el motor existent, (explotació), però quan cal explorar, per saber cap a on, ens cal donar-li direcció, i per això hi ha el volant, que és l’aparell amb què dirigir-lo. Així, doncs, la IA ens portarà a un lloc que serà fruit de la combinació entre la potència i la direcció.

Dit això, hi ha un aspecte clau que, en l’aplicació de la tecnologia, afectarà de manera fonamental, més enllà de l’àmbit laboral: l’acadèmic i la seva influència en com aprendrem en el futur immediat.

És innegable que la forma d’aprendre queda alterada o, com a mínim, com s’avalua i s’acreditarà el coneixement adquirit, de manera que la resta de la societat sapiguem quin grau de capacitació tenen les persones acreditades que se’ns presenten.

Encara no hi ha indicis rellevants, que augurin com es farà l’abordatge de l’assumpte, encara que tot apunta que s’haurà d’emfatitzar l’adopció de criteri propi a l’alumne, i no tant per a la transmissió del coneixement. I l’educació és fonamental, ja que crea les bases de la decisió i la responsabilitat, que després s’aplica a les organitzacions i la societat.

En resum, la IA serà una nova infraestructura (d’inferència) sobre la qual es construiran aplicacions verticalitzades que sàpiguen extreure-li valor, per pagar.

Tal com s’està observant, tant pels operadors hiperescalars (OpenAI, Anthropic, Google, SpaceX, etc.) com per startups, estan emergint una sèrie d’aplicacions focalitzades a resoldre algun tipus de problemàtica concreta, on el domini del context permet lliurar una proposta valuosa. Per exemple, Anthropic, amb el seu producte Claude i la seva especialització anomenada Code, està creant una aplicació concreta, orientada a la generació de codi de llenguatges de programació. D’altra banda, per exemple, DeepL s’ha especialitzat en la traducció, aplicant la IA i la seva versió generativa, per oferir un servei.

I, finalment, com serà la transició?

Doncs s’augura dolorosa, ja que afectarà les elits, enteses com aquells grups de la societat a què se li va atorgar l’autoritat que es necessita pel domini del coneixement, perquè la seva, fins ara capacitat de raonar i argumentar-ne era exclusiva, gràcies a l’esforç que havien aplicat, amb la seva intel·ligència disponible. Això ja s’ha vist superat, encara que no de forma genèrica, però augurant-se que serà de més amplitud, gràcies a la massiva aplicació de les TIC.

És a dir, el ja desplegament omnipresent de la tecnologia digital, com a ens superior, que “governa” l’esdevenir (concedeix préstecs, condueix vehicles, …) implica que és una entitat (els sistemes informàtics) que respon als “ordres” que rep, en forma de codis programàtics, expressats en els llenguatges de programació. Aleshores, si resulta que aquests codis poden ser generats per un motor d’inferència generativa, que “responen” a una interpel·lació que, alhora, pot haver estat generada per un (un altre) agent, tenim un panorama, si més no, inquietant.

Image: iStock by Getty Images

Si, a això, hi sumem la manca de traçabilitat retrospectiva i l’estocasticitat de l’engendre, tenim un “arma”, feble als fonaments, però d’una potència recursiva incalculable per endavant. S’entén doncs, la “pausa” (o abaixar el ritme) que els mateixos creadors de l’engendre estan demanant ara, encara que les veritables raons puguin ser més econòmiques, posant barreres d’entrada que preocupacions morals i/o ètiques.

Addicionalment, l’impacte de l’adopció serà sobre les organitzacions en general i les empreses en particular. I moltes s’han constituït sobre la base piramidal de la responsabilitat, és a dir, de la capacitat de respondre als esdeveniments, de manera responsable i traçable, però en canvi, estem veient que, ara, ja podem demanar a la IA que ens faci un resum sobre una situació i que, gairebé, ens lliuri un diagnòstic, llest per actuar. Aleshores, per què no li deleguem l’actuació? Bé, això ja succeeix així en la concessió de préstecs ràpids, de suma acotada, per exemple.

En tot cas, el que sí que està passant és que ningú no vol quedar-se enrere i l’aplicació, és a dir, l’adopció de la nova IA, s’està assajant, amb una profusió d’experiments/proves/pilots per tot arreu, per on entreveure el veritable impacte i comprovar quin és el veritable guany, en detriment dels costos i repercussions a què enfrontar-se en la seva adopció.

^[1] Un disc de vinil o un CD-ROM el consideraríem “natural”, des de l’accepció que és un objecte asssible i, per tant, el podem “manipular” amb les nostres mans i tocar-lo.

^[2] https://research.google/blog/recent-advances-in-google-translate/