Si la IA substitueix els júniors, d’on sortiran els sèniors de demà? I com els formarem?

Segons l’informe ‘State of Tech Talent 2025’ de SignalFire, la contractació de nous graduats a les grans empreses tecnològiques ha caigut més d’un 50% en els darrers cinc anys.

Article publicat a Via Empresa Juny 2026

Per Oriol Amat

Economista. Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, (UPF). BSM Barcelona School of Management i Observatori de la PIME. President del consell assessor de la PIME de Catalunya de Pimec.

La intel·ligència artificial ja està transformant el mercat laboral. De moment, no estem assistint a una destrucció massiva de llocs de treball. El que sí que s’observa és una reducció significativa de la contractació dels professionals més joves i una modificació profunda dels requisits que les empreses exigeixen als nous candidats.

Les primeres evidències són prou contundents. Segons l’informe State of Tech Talent 2025 de SignalFire, la contractació de nous graduats a les grans empreses tecnològiques ha caigut més d’un 50% en els darrers cinc anys. Paral·lelament, en països com els Estats Units, la taxa d’atur dels titulats universitaris recents ha augmentat un 30% des de 2022. En canvi, les empreses estan incrementant la demanda de professionals amb experiència intermèdia i sènior. En la mateixa línia, l’AI Jobs Barometer 2026 de PwC, conclou que les organitzacions estan reduint la incorporació de perfils d’entrada i, al mateix temps, exigeixen als nous professionals competències que fins fa poc es reservaven a persones amb més experiència, com ara la capacitat de judici, el lideratge, la intel·ligència emocional o la presa de decisions en entorns complexos. 

En països com els Estats Units, la taxa d’atur dels titulats universitaris recents ha augmentat un 30% des de 2022

Què està passant? Durant dècades, les empreses han desenvolupat el seu talent a través d’un procés gradual d’aprenentatge. Els professionals que s’incorporaven començaven fent tasques relativament senzilles -buscar informació, elaborar esborranys, analitzar dades bàsiques, revisar informes o preparar presentacions- i, a mesura que acumulaven experiència, anaven assumint responsabilitats cada vegada més rellevants.

Moltes de les tasques que tradicionalment servien perquè els professionals aprenguessin l’ofici avui poden ser realitzades per eines d’intel·ligència artificial en qüestió de segons. Com a conseqüència, les empreses necessiten menys persones per executar aquestes funcions i tendeixen a concentrar les noves contractacions en perfils amb més experiència o amb capacitats de més valor afegit. En certa manera, la IA està reduint alguns dels primers esglaons de l’escala professional.

Des del punt de vista empresarial, és una evolució perfectament comprensible. Les organitzacions sempre han incorporat les innovacions que permeten augmentar la productivitat, millorar la qualitat i fer més amb els mateixos recursos. Va passar amb la informàtica, va passar amb internet i ara està passant amb la intel·ligència artificial.

Transformació i reptes

Aquesta transformació planteja alguns interrogants importants.

• El primer és l’accés dels joves al mercat laboral. Si les empreses redueixen les oportunitats d’entrada, molts titulats poden trobar més dificultats per adquirir l’experiència que després se’ls exigirà. Es corre el risc d’entrar en un cercle paradoxal: per aconseguir una feina cal experiència, però per obtenir experiència cal una primera oportunitat laboral. 
• El segon és el risc d’una major desigualtat entre professionals. Les persones capaces d’utilitzar la intel·ligència artificial per augmentar la seva productivitat i aportar més valor seran cada vegada més sol·licitades. En canvi, aquells que no disposin de les competències adequades o tinguin més dificultats per adaptar-se als nous entorns de treball poden veure reduïdes les seves oportunitats professionals.

Però probablement el repte més important és un altre, i afecta directament la capacitat de les empreses per disposar del talent que necessitaran en el futur. 

Si avui es contracten menys júniors, d’on sortiran els sèniors de demà?

Aquesta és una de les grans paradoxes que planteja la IA al mercat laboral. Des dels gremis medievals fins a les grans empreses actuals, tots els oficis han tingut aprenents.

Les empreses necessiten directius, responsables de projectes, consultors, auditors, advocats, enginyers i molts altres professionals amb experiència i criteri. Però aquests perfils es construeixen al llarg dels anys, a través de la pràctica, els encerts, els errors i l’acumulació de coneixement.

La història de qualsevol organització està plena de persones que van començar en posicions modestes i que, gràcies a l’experiència adquirida, van acabar assumint responsabilitats clau. Per això, la reducció sostinguda de la contractació de perfils d’entrada podria generar una conseqüència inesperada: una menor disponibilitat de talent experimentat d’aquí a deu o quinze anys. 

Des dels gremis medievals fins a les grans empreses actuals, tots els oficis han tingut aprenents

El mateix procés que avui permet guanyar eficiència podria acabar debilitant la pedrera de professionals sobre la qual es fonamenta el creixement futur de moltes organitzacions. Aquesta reflexió és especialment rellevant en un context marcat per l’envelliment de la població, la baixa natalitat i les dificultats creixents per trobar professionals qualificats en nombrosos sectors. Si, a més, es redueixen excessivament les oportunitats perquè els joves adquireixin experiència professional, el problema podria accentuar-se en els anys vinents.

La solució no és frenar la intel·ligència artificial. El repte és aprofitar-la. Els centres educatius hauran d’integrar-la plenament en la formació, les empreses hauran de redissenyar els itineraris professionals perquè els joves aprenguin més ràpidament i assumeixin responsabilitats de més valor afegit, i els professionals hauran d’incorporar aquestes eines al seu dia a dia. Al mateix temps, caldrà reforçar aquelles capacitats que la tecnologia no pot substituir fàcilment: el pensament crític, el judici professional, la creativitat, el lideratge, la capacitat de treballar en equip, l’empatia, la responsabilitat de la feina feta o la presa de decisions en entorns d’incertesa.

La bona notícia és que la IA no elimina la necessitat de talent. Continuarem necessitant persones capaces de prendre decisions, generar confiança, innovar, liderar equips i interpretar situacions complexes. El que canvia no és la importància del talent, sinó la manera de formar-lo. La qüestió ja no és si la IA substituirà professionals, sinó si serem capaços d’adaptar els sistemes educatius i empresarials per formar el talent que necessitarem.

La IA ja està canviant moltes coses. Però hi ha una realitat que no canviarà: Les empreses del futur necessitaran professionals amb experiència, i aquests professionals només existiran si algú els dona una primera oportunitat.

Com formarem els sèniors de demà?

El repte no és protegir aquestes feines, sinó reinventar l’aprenentatge

Aquesta conclusió ens porta a una altra pregunta: com els formarem si la IA ja fa moltes de les tasques amb què abans aprenien? Durant dècades, aprendre un ofici consistia en bona part a començar per baix. Un auditor revisava factures. Un advocat buscava jurisprudència. No eren sempre les feines més estimulants, però tenien una gran virtut: s’aprenia fent. Ara la IA pot fer moltes d’aquestes tasques en segons. Podem eliminar la tasca, però no podem eliminar l’aprenentatge que proporcionava.

1. No protegir les tasques, sinó l’aprenentatge

Image: iStock by getty Images

La solució no és conservar artificialment les antigues feines dels júniors, sinó preservar el procés que permet adquirir coneixement, experiència i criteri. Un estudi recent de McKinsey, amb prop de 1.500 directius i responsables de talent, indica que una tercera part de les empreses ja està reduint les tasques bàsiques amb què tradicionalment aprenien els júniors. Tot i això, el 66% preveu que la IA farà augmentar la contractació de professionals d’entrada. Això no passarà a tot arreu: en alguns àmbits, especialment quan la IA pugui assumir bona part de les tasques inicials, sí que es reduirà la necessitat de júniors.

Per tant, no es tracta simplement de contractar-ne més o menys. Necessitarem júniors diferents i, probablement, en proporcions diferents segons cada activitat.

2. Utilitzar la IA per aprendre, no per deixar de pensar

Si els júniors han de ser diferents, també ha de canviar la manera com aprenen. McKinsey proposa una fórmula senzilla: primer pensa la persona, després pregunta a la IA i, finalment, compara. Imaginem un analista jove que ha de valorar una empresa. Si demana directament a la IA que faci l’anàlisi, guanyarà temps. Però, què haurà après?

Podem fer-ho al revés: primer, estudia l’empresa, identifica els riscos i arriba a unes conclusions; després, pregunta a la IA i compara les respostes amb un professional experimentat. Què ha vist la IA que ell no havia vist? I què sap ell del client, del sector o del context que la IA desconeix?

I el procés continua. També cal aprendre a preguntar i repreguntar a la IA. Una resposta pot obrir noves preguntes, suggerir aspectes per aprofundir o contenir conclusions que cal qüestionar. La clau és iterar: preguntar, contrastar, repreguntar i millorar. Això exigeix pensament crític.

La clau és iterar: preguntar, contrastar, repreguntar i millorar. Això exigeix pensament crític

Un estudi de Microsoft Research, basat en 936 exemples reals d’ús de la IA generativa, va observar que com més confiaven els professionals en la IA, menys pensament crític declaraven aplicar; en canvi, com més confiaven en els seus coneixements, més qüestionaven i contrastaven les respostes. La IA pot augmentar la productivitat, però també reduir l’esforç de pensar. Ben utilitzada, però, pot ajudar a aprendre i progressar més ràpidament: pot convertir-se en una extraordinària eina per accelerar l’aprenentatge.

3. El sènior haurà de ser més mestre

Aquest nou model també canvia el paper dels professionals experimentats. Si la IA pot explicar un procediment, buscar informació o preparar un esborrany, el valor del sènior es desplaça cap a allò que és més difícil d’automatitzar: transmetre criteri. Per què una operació que sembla excel·lent, sobre el paper no ens convenç? En quins casos una desviació pot ser el primer senyal d’un problema? Aquest coneixement s’acumula durant anys, a través d’encerts i errors.

Per això, les empreses hauran de donar temps als sèniors per formar els que venen darrere i reconèixer aquesta funció. Fins ara premiàvem sobretot el sènior que resolia bé els problemes. Cada vegada haurem de valorar més el sènior que ensenya els altres a resoldre’ls.

Fins ara premiàvem sobretot el sènior que resolia bé els problemes. Cada vegada haurem de valorar més el sènior que ensenya els altres a resoldre’ls

Per tant, la IA no elimina la necessitat de formar talent. Obliga a formar-lo d’una altra manera. Com més coses pugui fer la IA, més valor tindrà allò que només poden aportar les persones: exercir criteri, generar confiança, assumir responsabilitats i ajudar els altres a créixer.

4. Set accions per formar els sèniors de demà. Què poden fer les empreses?

• Continuar contractant júniors. En alguns àmbits en caldran menys, però no podem tancar la pedrera i esperar trobar sèniors quan els necessitem.
• Acostar-los abans als problemes reals. Menys tasques mecàniques i més clients, reunions, projectes i decisions, sempre amb supervisió.
• Utilitzar la IA per aprendre, no només per produir. Primer pensar, després preguntar, comparar i repreguntar.
• Convertir els sèniors en mentors. L’experiència només crea valor a llarg termini quan es transmet.
• Formar criteri. El coneixement tècnic continuarà sent imprescindible, però guanyaran pes el pensament crític, la curiositat, la comunicació, l’empatia, la creativitat i la capacitat de decidir amb informació incompleta.
• Transmetre valors i criteris ètics. Els sèniors també han d’ajudar els júniors a actuar amb integritat.
• Aprendre a assumir responsabilitats. La IA pot ajudar a analitzar i decidir, però no pot assumir la responsabilitat del resultat. Cal contrastar les respostes, reconèixer els errors i respondre de la feina que se signa o presenta.

La IA ens permet aprendre més ràpidament i això és una gran oportunitat. Però accelerar l’aprenentatge no significa eliminar-lo. Potser no estem davant la desaparició de l’aprenent, sinó davant la reinvenció de l’aprenentatge. La IA pot escurçar el camí entre júnior i sènior. Tanmateix, el camí l’haurem de continuar recorrent.