Emprenedors i start up Innovació àgil

Crear una empresa. Innovació i agilitat des del principi

Descarregar

Crear una nova empresa és un procés apassionant en què, des del principi, no haurien de faltar els dos factors enumerats en el títol, innovació i agilitat.

Una nova empresa és, en realitat, portar a la pràctica una bona idea en el terreny econòmic, perquè generi beneficis i perduri en el temps. I millor que sigui una idea innovadora posada en pràctica amb agilitat.

Les bones idees escassegen, i en les empreses i organitzacions que ja porten temps funcionant i amb estructures grans, solen existir barreres importants perquè creixin i es desenvolupin. Per tant, començar des del principi, en aquest cas, no deixa de ser un avantatge.

Innovar és una necessitat, ja no és més una opció. En un entorn de crisi, canvi constant i accelerat, jo diria que hi ha tres recursos bàsics, necessaris per a l’empresa d’avui, especialment mitjana i petita, per poder implementar i créixer:

La innovació. Permet la diferenciació, situar-se en una línia de lideratge sigui tecnològic, de posicionament en el mercat o de costos.

• L’agilitat. És el cor de la supervivència de l’empresa. Significa que des del principi es busca la simplicitat en tots els processos i tots ells s’enfoquen a crear valor per al client. No significa només reaccionar amb rapidesa als canvis, sinó buscar proactivament les oportunitats i arribar-hi amb més rapidesa i eficàcia.

L’externalització, mirar enfora, enfocar al exterior i no al interior. Significa pensar globalment considerant els mercats externs com quelcom no aliè. Una cosa que encara no està en el nostre entorn immediat, no vol dir que no aparegui en qualsevol moment i per tant  que hem de conèixer i valorar.

Què és innovar?

Innovar és un procés a implantar a totes les organitzacions per arribar a crear una “cultura innovadora”. És un procés molt recolzat en el coneixement, la informació i els recursos intangibles, però mesurable i que abasta a tots i a totes les àrees de l’empresa.

Es basa en l’exploració, la recerca d’oportunitats, l’obertura a l’exterior, la investigació, el risc, la prova i error, en les competències individuals i també en el treball d’equips altament eficients.

Les dimensions de la innovació, els seus resultats i també els seus tres enfocaments principals són:

  • Innovar en productes o serveis. Fer alguna cosa nova.
  • Innovar en l’enfocament i orientació a clients. Pel que anomenem posicionament de mercat. Posicionar-se de manera nova.
  • Innovar en els processos interns. Fer les coses d’una altra manera.

En realitat hi hauria una quarta dimensió que és la innovació de “paradigma”, és a dir aquella innovació que produeix un canvi de “categoria”, inexistent fins ara. En aquest cas, els seus efectes són a llarg termini i poden canviar els models mentals, la manera de pensar o actuar col·lectiva.

El procés d’innovació el podríem visualitzar com un “embut” que a les empreses ha de constituir un flux continu des de la generació d’idees fins a la sortida i finalització de projectes concrets d’innovació.

 

La innovació és un canvi.

Com tot canvi, requereix esforç, genera resistències i precisa visió i lideratge.

El que diferencia les empreses amb capacitat de generar valor i fer-ho de forma sostenible, és la seva capacitat per a la innovació i la seva agilitat.

No obstant això, per a moltes empreses, existents o noves, la gestió de la innovació constitueix un desafiament. El percentatge d’èxits obtingut tant amb nous projectes, innovació interna de processos, màrqueting o nous productes i serveis, segueix sent molt baix.

Les idees.

És difícil que l’empresa sorgeixi d’una sola idea genial. És molt més probable i més fructífer que sorgeixi d’un minuciós procés de selecció i valoració de diverses idees. Aquí hi ha la importància del que anomenem “els filtres de negoci” per enfocar aquest procés de selecció i valoració, posterior al de generació d’idees.

D’altra banda, la generació d’idees no és només un acte creatiu sorgit de la imaginació, sinó un procés estructurat que agrupa l’exploració, la investigació, l’obertura als potencials clients, a l’entorn extern en general, a la creació de models, les discussions en equip i el treball d’anàlisi d’oportunitats i riscos, competències, punts forts i debilitats.

Les bones idees poden sorgir de les persones individualment però en molts més casos sorgeixen pel treball en equip. Convé que l’equip sigui multifuncional és a dir, de forma interdisciplinària. Organitzem aquests equips de manera que estiguin formats en algunes metodologies que afavoreixen el seu treball. Convé tenir en compte que hi ha ambients que aixafen les noves idees i en altres semblen florir sense esforç. Hi ha una sèrie de barreres que cal eliminar i una sèrie de pautes comuns que ens trobem de forma recurrent en els equips i entorns inusualment fèrtils[i]. La innovació de basa en la connexió d’idees, l’obertura i la simulació dels models i prototips. Aquestes pautes comuns solen ser:

El possible adjacent. En realitat el concepte de “el possible adjacent” seria com el anar obrint portes des de la posició on estem i a cada una se’ns multipliquen les portes a obrir i les descobertes. Els seus límits creixen a mesura que explorem. El 1879 un ginecòleg anomenat Stèphane Tarnier, treballava en com poder millorar la alta mortalitat en els naixements prematurs, va anar al zoo de París i va  observar que s’usava la calor en incubadores per pollets petits. Es va fer construir una incubadora similar per aplicar-la als nadons humans. Va ser la primera caixa d’incubar de Tarnier.

Xarxes líquides. Aquest concepte sorgeix de l’estudi del cervell humà i de la història de la humanitat. Un idea és un xarxa, es produeix en el nostre cervell per multitud de connexions neuronals. De la mateixa manera la connexió propera dels diferents coneixements individuals, produeix una xarxa que afavoreix la creació d’idees. El concepte de líquidesa fa que hi hagi proximitat i plasticitat en la xarxa, és a dir, capaç d’adaptar configuracions noves, sense perdre en distància ni comunicació. Per tant parlem de crear “entorns creadors”. El Renaixement expressa la configuració de les ciutats del nord d’Itàlia com “xarxes líquides” per on circulava el coneixement i la creació artística.

El pressentiment lent. Una idea que moltes vegades se suposa que sorgeix de la inspiració sobtada, del “eureka” clàssic, ve en realitat covant com un pressentiment d’acord amb les informacions existents. Aquest pressentiment covat durant períodes de temps de vegades llargs, pot compartir-se  i transformar-se en una altra. La major part de les intuïcions que esdevenen innovacions importants, triguen el seu temps, es van fent forts establint connexions noves, fins que un dia salten a la llum, quan és el moment, gràcies a un factor o una dada acabada de descobrir, una associació recentment establerta que obre amb força la possibilitat real per “aquell” pressentiment inicial. Tim Berners-Lee explica així com va anar sorgint la idea de la Worl Wide Web, aplicada només fa uns anys:

“No hi va haver cap moment” eureka “, l’invent de la www vi que em vaig anar adonant gradualment que vincular les idees de forma no restrictiva, en una xarxa, tenia molt potencial. I sí vaig arribar a adonar-me va ser precisament a través d’un procés d’aquest tipus. La web va aparèixer perquè era el moment de donar resposta a un problema obert, ajuntant influències, idees i conclusions procedents de molts costats fins que, gràcies als meravellosos oficis de la ment humana, es va fonamentar un concepte realment nou. Va ser un procés d’anar afegint, no d’anar solucionant un problema darrere l’altre de manera lineal.”

• La troballa feliç. “Serendipia”. Es tracta de les casualitats que es generen en l’estat de caos o entreson, a nivell individual o en les discussions sense fi ni guió aparent, a nivell de grup o equips. Robert Thatcher el 2007, va apuntar a un concepte que el cervell necessita períodes d’ordre, però també períodes de caos. I que com més desorganitzat sembla un cervell, més llest és el seu amo. Sense una explicació clara, se suposa que el soroll elèctric a què dóna peu el mode caòtic, li permet al cervell investigar nous vincles entre neurones que, d’una altra manera mai s’haurien connectat. Les connexions accidentals i el seu potencial de creació tenen una paraula en anglès: “serendipity” que ja se sol traduir com “serendipia”.

• L’error. Seria difícil trobar alguna cosa que ajudi més a la innovació i a la generació d’idees, que la prova i error. I no obstant això en les nostres empreses l’error es castiga. Conseqüentment ningú es vol equivocar, aquest és un fre important a tota innovació. En aquest entorn les idees s’aixafen. Thomas Edison es va equivocar unes 6.000 vegades abans de tenir una versió gairebé definitiva del seu “invent”, la bombeta elèctrica.

La exaptació. Nom complicat que significa prendre prestat un artefacte o una idea dissenyada i utilitzada per un fi, per aplicar-lo en un altre completament diferent. Ve d’un terme de la biologia, una «exaptació» és, senzillament, un exemple d’una característica que ha evolucionat, però que no es considera una adaptació al medi. Les primeres premses conegudes van ser per premsar el raïm i facilitar el procés del vi: L’alemany Gutenberg la va adaptar per a la primera impremta que va permetre imprimir llibres a gran escala. Va haver de completar-ho amb els “tipus mòbils” que ja tenien precedents.

• Les plataformes. Les plataformes són terrenys fèrtils on els éssers vius converteixen el propi sistema en alguna cosa molt més eficient que si aquests treballessin per separat, l’exemple amb què s’il·lustra són les plataformes de corall. En els nostres dies Internet és també una nova forma de plataformes en què la informació flueix, es recicla i reutilitza per a fins diferents dels inicialment pensats. La construcció de plataformes és, per definició, una mena d’exercici de comportament emergent. Quan una plataforma és oberta, la informació flueix lliurement a través d’ella, es basa en la suposició prèvia que les bones idees poden venir de qualsevol part. L’exemple aquí és Twitter, on l’obertura va ser anterior a la construcció de la pròpia plataforma.

La proposta de valor

Qualsevol empresa, conscient o inconscientment el que fa és una proposta de valor cap als seus clients. Fem servir el model[ii] de “proposta o disciplina de valor”, per ajudar a entendre i aplicar el concepte com una eina útil d’estratègia.

L’empresa pot centrar-se bàsicament en 3 diferents àrees o disciplines que representen la seva proposta de valor al client. Cadascuna es basa en una oferta diferent:

• Competim en preu. Significa excel·lència operativa.

• Innovació i lideratge en el producte. Significa oferim el producte més innovador.

• Intimitat amb el client. Significa conèixer abans i millor que ningú les seves necessitats.

El diagrama representa una típica empresa enfocada a la intimitat amb el client, sense descuidar la seva proposta d’innovació en producte, i que no competeix en costos o preus.

Es proposa que per ser competitives, les empreses han de ser competents en les tres disciplines (el llindar mínim en el diagrama, en verd), però per ser un líder en el mercat, una empresa ha de sobresortir en una sola disciplina (en vermell al diagrama). A més, una empresa no pot sobresortir en les tres disciplines, perquè la cultura empresarial bàsica, les estructures, persones, instal·lacions, processos i models de negoci que porten a l’excel·lència en qualsevol disciplina són incompatibles o fortament contradictoris amb l’assoliment de les altres.

Innovació de Producte

Es caracteritza per productes que són els mes innovadors en el seu mercat i molt valorats pels clients.  Es converteix en lideratge en el segment. Enfocament a la innovació, al flux de nous productes i a la màxima qualitat, per sobre de les expectatives del client.

Competir en preus. Excel·lència Operativa

Competir en preus significa que al mateix preu que la competència, nosaltres hi guanyem més. Per tant, mitjançant l’excel·lència operativa, els sistemes push, “lean” o altres, tenim costos més baixos que la nostra competència i un servei sense problemes. Enfocament al disseny, a la producció i a la cadena de subministrament.

La intimitat amb el client

Significa que coneixem millor i abans que ningú les necessitats del client i ens anticipem a elles. Pot ser per proximitat geogràfica o de qualsevol altre tipus. Li facilitem tot el servei. Enfocats al servei i a la relació amb el client.

La innovació àgil. Què significa el qualificatiu relacionat amb l’agilitat?

Si introduïm l’agilitat en els processos i fins a la creativitat de l’empresa, entrem en una fase avançada de l’excel·lència. En diem: “innovació àgil”.

En totes les fases de la innovació incloent a la generació d’idees, podem aplicar el concepte d’agilitat. Els orígens són de la metodologia “lean”, i a les empreses que es creen de nou, en el “Lean Startup”.

La innovació guanyadora és sovint la capacitat d’assumir de manera pragmàtica una oportunitat en el moment adequat, amb una bona organització i bons recursos. Es tracta en concret de fer una innovació “àgil”.

Què entenem per innovació “àgil”?.[iii]

Els punts de referència essencials perquè l’empresa enfoqui la seva innovació d’una manera àgil serien:

• Integrar la innovació com a essencial en la seva visió a mitjà / llarg termini. Que la integri a la seva estratègia.

• Saber aprendre i fixar el coneixement, tant el generat internament com de l’entorn extern.

• Una capacitat d’anticipació i reconfiguració permanents

• No considerar la innovació com una “despesa”, un tema de “I + D” o una inversió per a la qual ens han subvencionar, sinó un recurs vital, una font de transformació i d’ingressos

• Crear i mantenir una cultura interna de diferenciació competitiva

• Mantenir una cultura d’obertura i relació en xarxa amb l’entorn

• Recolzar-se en el disseny col·laboratiu per augmentar el coneixement i saber fer interns

• Utilitzar els projectes i la innovació com mobilització i motivació dels equips i les persones

• Saber crear les aliances i col·laboracions externes equilibrades amb els recursos d’innovació.

• Perpetuar el seu desenvolupament com un flux continu de projectes

Què és l’agilitat?

Agilitat és la qualitat de ser lleuger, aviat, expedit. En el sentit més comunament utilitzat en el context empresarial, significaria la capacitat de ser flexible d’una manera proactiva. No només reaccionar amb rapidesa als canvis i esdeveniments, sinó buscar proactivament les oportunitats i la forma d’arribar-hi amb més rapidesa i eficàcia.

Vegeu l’entrada anterior: “L’Empresa Àgil”, publicada en aquest blog.

Conclusió

Aquests conceptes, que ja son aplicats a multitud d’empreses que busquen en l’actualitat ser més eficients en un entorn de crisi i canvi accelerat, son adequats i també útils per crear una empresa des del principi. Amb l’avantatge que no hi han hàbits adquirits ni barreres inicials, excepte en la ment del fundador o emprenedor.

És essencial tenir una visió integral de l’empresa des del principi.[iv]  Integrar la innovació, amb el disseny, l’experiència amb el client, la proposta de valor i les operacions de la cadena de subministrament en un sol procés de direcció dissenyat de manera àgil.

Francesc Güell

Desembre 2012


[i] Steven Johnson. Las buenas ideas. Turner Publicaciones. 2011. Original: Where good ideas come from. ISBN 978-84-7506-289-1

[ii] Michael Treacy & Fred Wiersema Value-Discipline Model. Harvard Business Review article “Customer Intimacy and Other Value Disciplines,” (c. 1993) Book: “The Discipline of Market Leaders”. 1995.

[iii] Innovation agile! J.F. Lacoste-Bourgeacq, Philippe Crapart, Gilles Lauga, Patrick Morin. AFNOR, 2007. ISBN: 978-2-12-475571-4

[iv] Design Thinking. Ed. by Thomas Lockwood. 2010. ISBN: 13-978-1-58115-668-3