Design Thinking Innovació àgil Innovació tecnològica

Design Thinking vs. Innovació tecnològica

D’una forma esquemàtica i molt simple, els processos primaris d’una empresa els podem representar com a la figura. De manera que com operatius s’inclouen tots els processos que representen l’activitat diària de l’empresa, des de la captació de clients, vendes, màrqueting etc., fins a tots els processos de la cadena de subministrament.

Els processos de suport inclouen totes les activitats de RRHH, IT, Finances, Administració, Manteniment etc., és a dir, tots aquells que donen suport a l’activitat operativa i també al procés d’innovació, les activitats del qual preparen el futur de l’empresa.

Push i Pull en la innovació

S’han descrit molt els models “Push” i “Pull” del procés d’innovació. En la realitat i en la pràctica, la innovació és un procés d’iteració, d’assaig i error on l’obertura i la comunicació són elements crítics.

De vegades, el “push” dominarà, altres vegades el “pull”, però l’èxit de la innovació requereix d’una interacció entre els dos.

Els models típics de cada cas són: En el cas de “Push” la Innovació Tecnològica basada en aplicar els nous avenços científics i desenvolupaments tecnològics a productes i serveis per a introduir-los al mercat.

En el cas “Pull”, és la necessitat d’un mercat o segment què tira el desenvolupament d’aquest nou producte o servei aplicant noves tecnologies, avenços científics o no.

 

Design Thinking és “Pull”,  Innovació tecnològica és “Push”

Pull

Respondre a necessitats detectades al mercat/client. Tècniques:

  • Design Thinking
  • Tècniques d’anàlisi del mercat, segmentació i detecció de necessitats. (Fem servir les informacions i senyals que ens proporciona el mercat o un segment d’ell i l’entorn global)
  • Tècniques d’escoltar i interpretar la “veu del client” o d’atendre directament les seves demandes

Push

Aplicació de noves tecnologies al mercat. A partir del progrés de la tecnologia.

  • El desenvolupament “natural” de la tecnologia existent ens porta a provar i dissenyar nous productes i / o serveis, un dels quals es decideix llançar al mercat.
  • Un salt científic o tecnològic del que emergeix un nou concepte i d’ell nous dissenys que acabem presentant al mercat com un nou producte o servei. Partim d’una “invenció” o canvi de “paradigma” per buscar-li un lloc al mercat i suscitar una demanda que afavoreixi la comercialització.

Design Thinking

És una metodologia de resolució de problemes especialment adequada per investigar problemes mal definits que se centren en l’ésser humà, enfocada a les possibilitats i orientada a les hipòtesis. És un model de pensament que combina l’empatia amb els usuaris i la immersió en el context d’un problema, la creativitat en la generació d’idees i solucions i un enfocament experimental basat en dades per avaluar la qualitat de les solucions.

Jeanne Liedtka

Enfocament de la innovació centrat en les persones, on les conductes s’examinen profundament per trobar les necessitats reals, trobant idees que guien el disseny de les solucions, els prototips, i es validen amb els clients reals, iterant fins a trobar el millor ajust.

Eines per al ‘Design Thinking’

  1. Visualització: Ús d’imatges per a visualitzar les possibilitats.
  2. Journey Mapping: Avaluació de l’experiència existent a través dels ulls del client.
  3. Anàlisi de la cadena de valor: avaluació de la cadena de valor actual que acompanya l’experiència del client.
  4. Mental Mapping: generant idees a partir d’activitats d’exploració i per crear criteris de disseny.
  5. Brainstorming: generar noves possibilitats i nous models.
  6. Desenvolupament de conceptes: reunir elements innovadors en una solució alternativa coherent que pot ser explorada i avaluada.
  7. Assumption testing: aïllar i provar les suposicions clau
  8. Prototipatge ràpid: expressar un nou concepte en forma tangible per a l’exploració, la prova i el refinament
  9. Co-creació amb el client: involucrar clients per participar en la creació de la solució.
  10. Llançament de prova: Assequible i que permeti als clients experimentar la nova solució durant un període, per provar les suposicions clau amb dades de mercat

La dinàmica de la innovació tecnològica

La cadena estesa d’innovació: convertir ciència en valor

Per cadena estesa d’innovació s’entén des de la creació de nous coneixements i tecnologies, fins al seu llançament o aplicació real en un sector de la societat o del mercat.

Inclou per tant agents aliens a l’empresa, però que en un procés d’innovació oberta, són igualment importants per a considerar, com universitats, instituts de tecnologia, centres d’investigació etc. tant privats com públics o mixtos.

Cal dir que un mateix procés d’innovació no funciona a tot arreu igual. No només en totes les empreses, que naturalment mai són iguals, sinó que l’experiència ens ha mostrat que l’entorn i la cultura, el nivell educatiu, l’experiència i l’organització social, l’estructura industrial i l’eficiència de les institucions i l’administració tenen gran influència en l’èxit o fracàs de qualsevol model d’innovació.

Els condicionants, tant de cultura i organització internes com del seu entorn són claus en el seu funcionament. Per això no és estrany que la mateixa empresa, fins i tot el mateix equip, amb un mateix model i procés d’innovació, tingui èxit i produeixin excel·lents resultats en un entorn o en un país i sigui un fracàs en un altre.

El diagrama següent mostra el model simplificat, de la cadena d’innovació, que engloba des de la recerca bàsica i la concepció de noves tecnologies, fins al seu llançament com a productes o serveis en el mercat. És un model basat en els anomenats ‘Nivells de preparació tecnològica’ o TRL

Interacció dels models bàsics

En el diagrama següent l’enfocament combina el “push” tecnològic amb el “pull” del mercat, per impulsar aquelles idees que les universitats i les empreses soles no estan preparades per desenvolupar a causa de la manca de les connexions adequades o als alts costos de capital involucrats.

 

Els reptes amb que una idea o concepte nou, probablement es trobarà en el seu camí són aquests, entre d’altres:

  • Entrar al correcte model mental, manera de pensar o paradigma adequat.
  • Trobar i treballar amb les persones adequades.
  • Identificar i garantir els recursos financers
  • Gestionar el seu flux de caixa
  • Comprendre el mercat i la globalitat del mateix
  • Trobar el segment adequat
  • Crear prototips per veure la idea a través de la realitat més propera
  • Establir el cost i el valor dels productes correctament
  • Reconèixer les oportunitats disponibles.

En el diagrama següent es relacionen els enfocaments anteriors amb el procés de desenvolupament concurrent d’idees al mercat.

Font: The “coupling” model: Rothwell and Zegveld

Una empresa està en una posició d’inversió molt més forta per obtenir i realitzar el valor si té un prototip amb protecció de Propietat Intel·lectual internacional, (IP) i suficients elements per a la producció. Aquí és on un centre independent d’innovació tecnològica pot ajudar. Aquests centres o institucions públiques, privades o mixtes també serveixen de catapulta per l’experiència en una àmplia gamma de tecnologies i serveis, per disposar d’equip per demostrar el procés / producte i poder demostrar que és factible abans d’invertir grans quantitats de diners. La qual cosa permet desenvolupar, provar el prototip i escalar el producte, en laboratori i en planta abans de ser fabricats a escala industrial.