Innovació àgil Innovació i canvi Visió i estratègia

El talent, els equips multifuncionals i la innovació

El talent, els equips multifuncionals i la innovació van ser temes de la V jornada del Institut Internacional de Postgrau de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya). El seu tema general era:

El talent: Motor de creixement.

Descarregar

Diferents ponents van aportar les seves diferents visions sobre el talent, individual i col·lectiu, des dels seus també diferents àmbits i sectors professionals en què actuen.

El resultat? Una jornada molt interessant, especialment les taules rodones que van mostrar una vegada més el potencial dels equips multifuncionals. Encara que no es tractava realment d’equips com a tal, si es va veure com, sense prèvia preparació, es provoquen opinions de vegades divergents, de vegades complementàries, sobre el talent, la creativitat i la innovació que, en cap moment van resultar repetitius o contradictoris, sinó al contrari, interessants i sinèrgics.

Es va iniciar amb una presentació per part de la Dra Brenda Gourley, exrectora de l’Open University i doctora honoris causa de la UOC. (http://www.brendagourley.com/)

Va ser presentada per Imma Tubella com a rectora de la UOC. La seva aportació inicial era al voltant de les estratègies que fomenten el talent a la Universitat, amb el títol «Estratègies que fomenten talent a la universitat».

Amb un centenar d’assistents, un 50% procedent del món empresarial, Gourley ha desenvolupat diferents fórmules que, fruit de la seva experiència, considera que serveixen per garantir pols de talent a les institucions, que passen, entre altres qüestions, per crear «galàxies de talent »i no« centrar-nos en una estrella ». Hauríem centrar-nos en atraure les persones amb talent i portar-los «fins al centre neuràlgic» però atorgant-los, entre altres aspectes, autonomia i flexibilitat per treballar. Va confirmar que “El talent és motor de creixement

Després, la jornada es va estructurar en dues taules rodones de les que m’agradaria resumir el següent:

Les taules es van formar amb persones rellevants de diferents camps que van expressar les seves visions sobre el concepte de talent en àrees com la musical, científica, filosòfica, tecnològica, o creativa publicitària. Com aquest talent pot generar valors i mètodes aprofitables en l’entorn empresarial.

Per Pere Joan Cardona, cap de la Unitat de Tuberculosi Experimental de l’Institut Germans Trias i Pujol (IGTP), la passió i el compromís són l’important. La vida és molt llarga, dóna molts canvis i podem actuar en moltes situacions, fer moltes coses diferents. No rendir-se mai, encara que suposi anar de fracàs en fracàs, cal entusiasmar-se amb el que ens ha tocat. Inter-generalitat

Per Xesco Espar, exjugador i entrenador espanyol d’handbol, motivador, inspirador i autor del llibre “Jugant amb el cor”, la creativitat sorgeix millor quan hi ha estructura i automatismes generats per l’hàbit i entrenament. Segons la seva opinió, talent és igual a capacitat multiplicat per acció. És un producte i no una suma. L’acció pot anar de 0 a 1.5 és a dir que l’acció 0 anul·la qualsevol capacitat o potencial.

El compromís seria seguir mostrant el talent o capacitat i l’acció, fins i tot quan ja no és divertit ni nou, quan ja és rutina. La por a l’èxit és tant com la del fracàs. Els formadors tenen també la por de ser sobrepassats o no controlar el procés …

Per Anna Mercadé, responsable de l’Observatori de la Dona de la Cambra de Comerç de Barcelona, la pràctica repetitiva genera confiança i autoestima per millorar. Les empreses expulsen el talent, el femení … i el masculí. Hi ha massa relació, amics, familiars o similars, relacions interessades. Les galàxies i els entorns són importantíssims.

Antonio Pacheco, director creatiu de McCan World Group, diu que cal animar el talent, cuidar-lo i mimar-lo. Ha comprovat que en equips petits els resultats creatius són millors. S’han de  generar ambients. Tenir capacitat es basa en l’acció i el compromís.

Per Ignasi Terraza, pianista de jazz amb una gran projecció internacional, en la seva experiència en el jazz i en la creativitat el ritme és la base. La improvisació es recolza en el ritme continuat. El tempo, el suport i el treball solista alternatiu miren el resultat del conjunt més que l’individual. La sincronia.

El talent col·lectiu és la sinergia que es pot produir, quan en resulta més que la suma de talents individuals, sorgeix de les visions i experiències diferents.

Sobre el talent com a motor de creixement també es va expressar Joan Tugores, doctor en Ciències Econòmiques i professor de la UB. Segons ell, un dels problemes principals de l’economia catalana és la poca atenció que s’ha prestat fins a l’actualitat al  “Mittelstand” que caracteritza models com l’alemany i que es concentra majoritàriament a la petita i mitjana empresa: una “matèria primera” que ” no fracassa però que tampoc guanyarà un premi Nobel “i que cal canalitzar el talent d’aquesta massa social “cap a nous models de creixement “.

Jordi Alberich, director general del Cercle d’Economia va destacar la necessitat de canviar la concepció del model empresarial i d’invertir la concepció infravalorada que es té de la formació que s’imparteix a Catalunya.

Un plantejament sobre el qual va discrepar Ester Casademont, psicòloga i directora de Hunivers, empresa de cercatalents de caràcter internacional. Per ella, en els últims 20 anys “les empreses han canviat molt” i les universitats tradicionals “molt poc” i opina que “falten moltes passarel·les entre el món educatiu i el professional”.

En aquesta trobada singular es van manifestar diferents formes del talent i alguns dels seus valors principals. La qüestió és que, al meu entendre, són perfectament transferibles al món de l’activitat empresarial.

Crec que es poden extreure conclusions interessants per les empreses i organitzacions que volen innovar:

La primera és que el talent, com es reconeix en el títol de la jornada, és un “motor de creixement”. Per tant el talent, individual i col·lectiu, és bàsic per a la innovació.

  • El talent és creador de coneixement i com ell, resideix en les persones, però en aquest cas es sinergiza en els equips. O es pot sinergizar quan es trasllada el talent individual al talent col·lectiu.
  • La creació de talent i la seva cura és un procés, part del procés d’innovació.
  • Les empreses i organitzacions destrueixen o expulsen el talent. Haurien estudiar i corregir les causes d’aquest efecte. M’atreviria a avançar algunes:
  • El model cultural de les empreses, basades en estructures jeràrquiques i / o burocràtiques, provinents dels inicis de la divisió del treball i les organitzacions funcionals.
  • Hi ha ambients que aixafen les noves idees. En aquest context la innovació (i el talent) és realment difícil, alguna cosa simplement ocasional, fruit de l’excepció. (Steven Johnson, Les bones idees).
  • Por al risc. Aquesta por està fomentada pels sistemes retributius i de promoció a les empreses. L’error es castiga i el millor sistema de no equivocar-se és no prendre riscos.
  • L’organització poc orientada a processos i a projectes.
  • Manca de treball multidisciplinari. Poc desenvolupament d’equips i d’equips multifuncionals.
  • Manca de simulació i prototips, manca de jocs sistèmics.
  • Manca de suport a la creació de talent en el sistema educatiu. Tant en l’ensenyament primari com l’universitari. La por al nen “diferent”. La por dels formadors.
  • Evidentment, la creativitat i el talent sorgeixen millor amb una base estructurada que recolzi el procés. La pràctica repetitiva que genera confiança, l’entrenament i la creació d’hàbits, multipliquen el procés creatiu, en aquest cas de talent. Això de “capacitat per acció”.
  • El coneixement i també els talents, sorgeixen d’entorns favorables. Saber crear aquests ambients és importantíssim i és un altre dels processos que en les empreses i organitzacions suposa una barrera. S’han de fomentar entorns “oberts” de “interaccions múltiples”, tant internes com externes. Amb temps per al no rutinari i per el intercanvi de propostes i idees. Per això es parla de “clústers” i de “galàxies”.
  • El talent sorgeix de la diversitat i juntament amb el coneixement de les paradoxes i les dialèctiques oposades. “Al mateix cor de l’empresa innovadora, està l’habilitat per abraçar els oposats, cultivar i utilitzar-los com una invitació a trobar una mica millor”. (Takeuchi i Nonaka. “Hitotsubashi on Knowledge Management”
  • Com en la música, el ritme és molt important. Funciona com a continuïtat en la generació d’idees i projectes. Té a veure amb la base estructural d’un procés que es converteix en hàbit per repetitiu. Però al mateix temps genera “solistes” que introdueixen nous conceptes.
  • La sincronia del treball en equip i el suport al mateix, genera el pas del talent individual al col·lectiu. Es comprèn la importància de mirar el resultat del conjunt més que l’individual.
  • El talent en innovar i en generar noves empreses neix del canvi necessari en el model empresarial del país. Un model més separat i lliure de l’especulació, la corrupció i l’amiguisme. Mas enfocat a l’exterior i en trobar i cobrir o generar noves demandes, més que en competir per preu. Si s’ha de fer, amb nous models i formes imaginatives a partir d’eficàcia i competència.
  • Evidentment “les passarel·les” entre el món acadèmic i l’empresarial són imprescindibles. I han d’estar concebudes des de paradigmes millor orientats i models compatibles amb el món actual..

Per finalitzar, al meu entendre, situar-nos en un nou context que doni suport i utilitzi el talent de forma productiva per a la millora de l’economia i la societat, requereix dues coses més, tot i que ja fora del context anterior:

Un reforç de la cultura del canvi. Un ampli aprenentatge col·lectiu de que el canvi és vida, que no hi ha vida sense canvi i per tant una pèrdua col·lectiva de la por al canvi i un gran aprenentatge de com gestionar-lo. Individual i col·lectivament.

I en segon lloc, el pragmatisme de mesurar. De saber utilitzar un sistema intel·ligent i coherent de mesures i d’indicadors que ens ajuda a arribar als objectius proposats.

Francesc Güell

Octubre de 2012