Barreres a la innovació Innovació i canvi Processos

La innovació necessita eliminar barreres

La innovació necessita eliminar barreres, perquè tinc la convicció que les organitzacions, i com a tals les empreses, es comporten i evolucionen com a sistemes oberts. Vull dir que per sobreviure i desenvolupar-se s’han d’adaptar contínuament.

La història humana és la història de totes les nostres innovacions, des de les més petites fins algunes que són fites fonamentals i que han canviat dràsticament la nostra manera de viure. Per això, les organitzacions, com a sistemes oberts formats per persones, són de naturalesa adaptativa i innovadora.

Si a algunes empreses els costa tant innovar, o costa molt més a unes que altres, i en determinades zones, països o entorns socials, la innovació és escassa, rara i difícil es perquè,  amb el pas del temps, s’han aixecat barreres que són un fre a la tendència natural d’innovar.

És cert que, a més, la innovació porta implícit un canvi i davant el canvi es generen reaccions. Tot i la normalitat de l’adaptació i del canvi, aquest té els seus detractors i les seves estratègies de resistència. És a dir, algunes persones i organitzacions generen resistències al canvi i per tant a la innovació.

Les barreres s’acumulen lentament i arriben a crear una cultura que arriba a dificultar o fins i tot, a impedir la innovació. El contrari de la cultura innovadora.

Hi ha un altre motiu: la innovació normalment s’orienta al futur, i per tant comporta més risc que l’immediat.

Per a més dificultat, en les empreses els processos normalment estan orientats a obtenir un rendiment i aquest se sol mesurar a curt termini, de manera que els seus processos ‘operatius’ s’enfoquen al rendiment immediat.

En l’assignació de recursos, sempre limitats, la innovació en certa manera competeix amb els processos operatius, amb el qual es produeix una tensió de prioritats. ¿Prioritzem el rendiment immediat o el futur? Aquesta dialèctica s’observa en major o menor grau, a totes les organitzacions i es pot distingir clarament en quines d’elles hi ha una orientació marcada en un o altre sentit.

Com a conseqüència, on la innovació es paralitza, és rara, complicada o cara i fins i tot inexistent, és perquè hi ha barreres. En aquestes organitzacions sol prevaler el dia a dia, l’enfocament al rendiment immediat, sinó especulatiu, més que al rendiment a futur.

En un cercle més ampli, les organitzacions i empreses, com a sistemes oberts, vivint en un entorn social i econòmic, són influenciades per aquest, i si és poc procliu a la innovació, amb moltes barreres al canvi, les dificultats augmenten ja que no només estan a l’interior, sinó a més, en tot el seu àmbit, entorn social o país.

Ja que aquestes barreres probablement no les pot eliminar, hauran de realitzar un esforç per, sense aïllar-se, intentar construir una cultura pròpia i diferenciada, per evitar que la seva gent es contamini de l’entorn. És bastant, o molt difícil, motiu pel qual moltes empreses decideixen assentar les seves àrees o equips relacionats amb la innovació en països o entorns socials més oberts i adequats.

Per a això, crec que el primer esforç a realitzar és eliminar les barreres internes. I les externes almenys disminuir-les en la mesura del possible.

De les barreres a la innovació i les resistències al canvi en parlem també:

Barreres a la innovació

A Espanya augmenten les barreres a la innovació

Realitzar el canvi per innovar