Avaluació: mesures i indicadors Barreres a la innovació Economia productiva Innovació a Espanya

La Innovació Europea: EIS 2020

Quadre d’indicadors de la Innovació Europea (EIS. European Innovation Scoreboard)

L’European Innovation Scoreboard (EIS) és una eina ben consolidada per al mesurament dels resultats de la innovació, desenvolupada per la Comissió Europea [1]. Proporciona una anàlisi comparativa de la innovació en els països de la UE, i altres països europeus o globals. Avalua les fortaleses i debilitats relatives dels sistemes d’innovació dels diferents Estats.

L’última edició, amb les dades del 2019 l’ha publicat Comissió Europea el 23 de juny de 2020.

En aquesta web hem comentat i resumit aquests informes des de l’edició de 2014. Veure:

En plena situació de crisi per les conseqüències de la Covid-19

En les circumstàncies actuals, a juny de 2020, i amb una plena afectació en totes les economies per la crisi sanitària del Covid-19 i les seves conseqüències, pot semblar que les dades del 2019 ja no són de les més rellevants.

La innovació, a hores d’ara, és urgent a totes les empreses i organitzacions, fins al punt que en molts casos, és un tema de subsistència. Per això hem parlat de “Innovació d’urgència” i en una entrada recent, de “L’experiència d’afrontar una crisi“.

Fins i tot en aquestes circumstàncies, l’EIS 2020 ens servirà al menys per tenir la fotografia del “abans de…” i l’evolució que ens ha portat fins aquí. Una referència de partida per veure quines actuacions es prenen a partir d’ara, i els seus resultats en el futur pròxim.

Resultats da la Innovació al 2019 a nivell global.

L’informe a nivell global presenta poques novetats, (Gràfic 1), destaca que la UE es consolida en la seva posició per davant els Estats Units, però està perdent terreny enfront d’Austràlia, el Japó i Corea de Sud.

L’índex d’innovació ha augmentat en el total d’UE i en la majoria dels Estats membres, de mitjana l’augment és de gairebé nou punts percentuals des de 2012. (8,9%)

És la primera vegada que el Regne Unit no està inclòs com a país de la UE, per tant hi ha un buit entre els països fortament innovadors. (UK estava en la posició 7).

Resultats per països de la UE

Tampoc hi ha grans canvis en les posicions per països de la UE. Gràfic 2: Els estats membres es classifiquen en quatre grups en funció dels valors mitjans dels seus indicadors de resultats :

  • Líders en Innovació. Verd fosc
  • Fortament innovadors. Verd
  • Moderadament innovadors. Groc
  • Innovadors modestos. Marró

Es mantenen les posicions entre els líders d’innovació, Suècia segueix sent el primer, seguit per Finlàndia, Dinamarca i els Països Baixos, i enguany per Luxemburg, que s’incorpora a aquest grup de líders per primera vegada, i el grup passa a ser de 5.

Portugal s’incorpora per primera vegada en el grup de països “fortament innovadors”, avançant a Espanya que segueix en el grup dels “moderadament innovadors”, tot i que ha avançat dues posicions de 16 a 14. (Per la baixada d’Eslovenia i l’absència de UK)

Bulgària i Romania segueixen com “innovadors modestos”, amb uns resultats molt inferiors a la mitjana de la UE. Gràfic 3:

Canvis des del 2012

Pel que fa al conjunt de la UE, l’increment des de 2012, ha estat més fort en el indicadors de l’entorn favorable a la innovació (Innovation-friendly environment), i especialment la penetració de la fibra òptica, inversions de les empreses en innovació, (en particular, despeses no relacionades amb R + D i la formació en TIC per part de les empreses), i en els recursos humans (en particular, població amb educació terciària completada). També és notable l’increment de capital risc. Per contra, les despeses públiques en R + D en relació amb el PIB es manté per sota del seu nivell en 2012.

Per països de la UE, el Gràfic 5 mostra els progressos en l’índex dels diferents Estats. A l’eix vertical l’índex de cada país al 2019 respecte a la mitjana de la UE al 2012. A l’eix horitzontal el progrés de cada país en l’índex d’innovació des de 2012 a 2019, amb valors del 2012.

Destaca l’avanç de Finlàndia i la posició avançada de Portugal.

En el gràfic següent es mostra l’evolució dels països fortament innovadors, amb la pujada al últims anys d’Estonia i Portugal:

I seguidament, dels països moderadament innovadors. Aquí es mostra una certa convergència de tots els Estats del grup.

Pocs canvis en els líders d’innovació.

Comparativa dels països de la UE amb la resta de països europeus.

A l’informe s’analitzen els resultats de 10 països europeus veïns regionals que utilitzen la mateixa metodologia utilitzada per a la UE.

Suïssa és el líder general d’innovació a Europa, superant a tots els Estats membres de la UE. El rendiment de Suïssa en relació amb la UE en 2012 ha millorat fortament en 22.6%.

Islàndia, Israel, Noruega i el Regne Unit són països fortament innovadors.

El resultat de Noruega i el Regne Unit en relació amb UE de 2012 ha augmentat considerablement en un 26,6% i un 17,3% respectivament.

Amb aquests 10 països inclosos, el mapa d’Europa que hem vist en gràfic 2, es complementa i es mostra en el gràfic 12:

Agrupació geogràfica i mida dels estats

Podem observar com els països líders en innovació i alguns de les posicions més avançades, s’agrupen en àrees geogràfiques, Escandinàvia i nord-oest d’Europa principalment.

A més, en general són països petits. Els 6 líders ho són: Suïssa, Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Holanda i Luxemburg. I així tots els “fortament innovadors” fins al 17 de la llista, amb les excepcions del Regne Unit, (lloc num. 8), Alemanya, (num. 10) i França, (num. 15).

Una altra tendència que ja vam veure l’any passat en l’anàlisi regional, és l’agrupació en ‘Clústers’ regionals.

El cas d’Espanya VS. Portugal.

Com hem vist, Portugal s’ha situat entre els països “fortament innovadors”, amb un creixement de l’índex en l’últim any del 21,5%, mentre Espanya segueix en el grup de “Moderats” per sota de la mitjana de la UE. Crec que aquest fet mereix una anàlisi i alguns comentaris, sobretot veient l’evolució de tots dos països en els últims 6 anys i el punt de partida de Portugal des del lloc 18 el 2014, per sota d’Espanya, fins al 12 actualment.

Tot i això, Espanya ha avançat també llocs, del 19 al 14 i ha avançat a països com Itàlia, Txèquia, Malta i Eslovènia. El seu índex relatiu a la mitjana europea ha passat en aquest any del 77,9 al 85,1%. I el seu índex relatiu des de 2012 del 78,1 al 92,6. Ha recuperat el terreny perdut des de 2013.

En el gràfic següent veiem les principals diferències entre els dos països, dels 27 indicadors de l’EIS, agrupats en les 10 ‘dimensions’:

Espanya mostra millors resultats en RH i sistemes de R & D. Portugal s’avança en “Entorn favorable a la innovació”, “Inversions de les empreses” i la diferència és especialment important en “Pimes Innovadores”, que innoven amb projectes propis i en productes o processos, en la penetració de banda ampla, i en estudiants de doctorat estrangers.

En altres grups les diferències no són substancials, essent en els outputs, “ocupació” i “vendes” favorables a l’índex d’Espanya.

En el cas d’Espanya continuen els temes que ja vam assenyalar en anys anteriors. El suport financer a la innovació segueix essent insuficient, les inversions de les empreses, tant en R + D com en activitats d’innovadores no R + D, estan molt per sota de la mitjana i sobretot, hi ha el retard en Pimes innovadores, tant en productes / processos, com en màrqueting i organització, i sobretot en projectes propis d’innovació, i que marquen una considerable diferència.

L’any passat ja vam resumir les recomanacions de la CE i que segueixen totalment vigents:

  • Nivells baixos d’inversió de les empreses, tant en R + D, com en activitats innovadores no R + D. La despesa en recerca i desenvolupament en el sector empresarial a Espanya no arriba a la meitat de la mitjana de la UE.
  • Manca de innovació a les Pimes, de sistemes tecnològics avançats i de digitalització, a més dels aspectes ja assenyalats.
  • Falta i descoordinació en la col·laboració public/privada
  • Manca de patents i aplicació de les mateixes. Per tant de les activitats que generen més valor afegit.
  • Presència en mercats internacionals.
  • Encara que està millorant, una taxa d’abandonament escolar prematur molt alta a Espanya, amb importants disparitats regionals. Els esforços per reformar el sistema educatiu s’han estancat. Com també el sistema de formació professional dual, que podria tenir un paper clau.
  • Un major enfocament a les aliances public/privades, més cooperació entre el sector acadèmic i la transferència de tecnologia a empreses, particularment a favor de les petites i mitjanes empreses.
  • La taxa d’educació terciària a Espanya està per sobre de la mitjana de la UE, però els graduats terciaris s’enfronten a dificultats per trobar llocs de treball adequats. Falta un model empresarial generador d’ocupació d’alta qualificació, el que fa migrar titulats a altres països
  • Falten majors inversions en RSE.

Què s’ha fet a Portugal i com, en aquests darrers anys per produir aquest avanç?

Si ens basem en les dades anteriors i les informacions de què disposem, podrem treure algunes conclusions i potser aprendre d’això. Presentem un resum d’algunes d’aquestes informacions:

Èxit de l’educació portuguesa. Què hauria d’aprendre Espanya. El Confidencial, 2019.06.26

“Fa dues dècades, els nostres veïns s’enfrontaven a mals resultats en PISA i a un alt abandonament escolar. Avui, la situació és completament diferent. Què van fer?

Abandonament escolar, del 30,9% el 2009, al 11,8% el 2018. Educació terciària finalitzada del 21,3 al 33,5 en el mateix període.

Despesa pública en educació (% de l’PIB): 4,9 (%) al 2015 i el 5,0% el 2017.

L’èmfasi en els ciutadans i la participació democràtica és una diferència substancial entre l’actitud d’Espanya i la de Portugal. “

Portugal vol ser el Silicon Valley d’Europa. Innovadors, 31 DES. 2019

“Així ho proclama un informe de l’Agència FES i ho pretenen iniciatives de Govern lusità com Visa StartUp o Startup Voucher.

El seu ecosistema tecnològic creix a una mitjana anual de l’30% -segons un estudi de la incubadora Beta-i -i la capital, i gairebé el 90% dels seus municipis dóna suport algun programa emprenedor, segons un informe d’Everis.”

“Suport governamental i de les diferents administracions, juntament amb un extensiu sistema de mobilitat, cobertura de salut gratuïta, una alta condensació i un bon nivell d’anglès són alguns elements que destaquen del país veí com a destinació emprenedor. Però Sants Silva reconeix que encara hi ha coses de les que queixar-se. Entre elles no està -al contrari que a Espanya- la paperassa per crear una empresa.”

“La burocràcia no és un obstacle. Crear una companyia és molt fàcil, pots fer-ho en una hora “

Les startups lusitanes neixen pensant en global perquè el mercat local és massa petit com per marcar la diferència”.

Modern innovation challenges: the case of Portugal. Journal of technology management & innovation. Jul. 2018

“Aquests resultats revelen que la innovació en les empreses portugueses està més “impulsada per la competència “(com a seguidors) que” impulsada pel client “(com a pioners). No obstant això, hi ha un intent per consolidar una estratègia d’innovació dirigida a client.”

“El programa de suport estratègic governamental “Start-up Portugal” ha conduït a un creixement de noves empreses que representen el 6,5% de les empreses i, de mitjana, el 74% d’elles comencen efectivament la seva activitat. Per al cinquè any la taxa de supervivència és del 40%. La matriu de gestió de la innovació ens mostra que les empreses innovadores amb èxit han reduït les activitats que no estaven conduint als resultats necessaris, i amb els socis adequats, tenien més noves idees invertides, executades i difoses. “

Monitoring progress in national initiatives on digitising industry. July 2019

“Fortaleses de l’processos de digitalització a Portugal:

  • Una estratègia nacional enfocada de baix a dalt
  • Una àmplia gamma de ‘Clústers’ que abasten gran varietat de sectors. (Des Agricultura fins a sectors cultural i creativa, indústries, tèxtil i activitats marítimes)
  • Banda ampla disponible amb xarxes ultraràpides de fibra òptica al 95% de les llars.
  • Una digitalització avançada dels serveis públics.
  • Forta expansió de projectes sota el programa Startup Portugal +
  • Mesures destinades a fomentar la participació de les PIME en l’economia digital
  • Entrada d’empreses portugueses en cadenes de subministrament més àmplies
  • Cooperació contínua entre actors públics i privats “

AI Portugal 2030

“Una estratègia d’innovació i creixement per a fomentar la intel·ligència artificial a Portugal en el context europeu. objectius:

  • Creixement de la valor econòmic afegit de manera significativa.
  • Excel·lència científica: millorar la posició de primera línia en la investigació d’IA de l’Acadèmia portuguesa (universitats, escoles politècniques i institucions de recerca) mesurat en termes d’impacte internacional, lideratges i col·laboracions.
  • Desenvolupament humà: augmentar dràsticament les qualificacions de la força laboral, a el temps que promoure la inclusió i la conscienciació en tots els nivells d’educació.
  • Un augment significatiu en el nombre i volum d’intel·ligència artificial en empreses.
  • Un considerable esforç de R + D i una major col·laboració entre universitats, empreses i sector públic.
  • Millora de la qualitat general dels serveis estesa a tota la societat, incloent-hi les PIME i el sector públic.
  • Augmentar el nombre total de recursos humans qualificats en TIC en general i en IA en particular en diferents nivells d’educació, inclosos cicles curts per a la formació inicial i la formació d’adults, així com per a graduats.
  • Augmentar la participació de les dones en àrees tecnològiques, és a dir, en les TIC en general i en la IA en particular.
  • Promoure l’atractiu de Portugal per al talent estranger, inclosos estudiants, investigadors i persones amb experiència, removent obstacles fronterers.
  • Promoure l’experimentació de noves idees i conceptes d’IA a Portugal, incloses formes de cooperació entre institucions i empreses d’educació superior nacionals i internacionals o l’administració pública. “

Portugal pisa el acelerador de la inversión tecnológica. Marzo 2019

“Lisboa arrabassa de nou a Espanya dues apostes de grans multinacionals: els centres d’innovació de Mercedes Benz i BMW.

Des que la web Summit es va assentar a Lisboa, la batalla tecnològica bufa amb el vent a favor a Portugal, que li ha pispat ja quantiosos negocis a Espanya amb el seu nou i atractiu perfil per a les grans empreses internacionals, inclosa una tributació fiscal més avantatjosa. Ara és el sector de l’automòbil d’alta gamma qual suma a aquesta tendència. “

Portugal innovador

“Idees úniques i productes innovadors des de Portugal

Portugal registra dues noves patents cada dia.

Conegui algunes de les innovacions portugueses que ja han conquerit l’èxit en mercats internacionals.”

Portugal aposta por la innovació, les industries creatives i el coworking. Les ciutats intel·ligents. Feb 2018

“Segons afirma Rohan Silva, el cofundador de l’acceleradora d’empreses britànica Second Home, Lisboa està per davant de París i de Berlín a la selecció de moltes empreses que estan actualment a Londres, sent vista com una capital creativa del continent europeu.

FabLab és un laboratori de fabricació digital que pretén democratitzar l’accés a invencions personals i col·laboratives a través de tecnologies digitals. L’antic mercat rehabilitat Forno Do Tijolo i projectat per l’Ajuntament de Lisboa, és el FabLab Lisboa. Pertany a la xarxa de Fablabs internacionals.

La plataforma Lisboa startup city forma part de l’estratègia de Lisboa per transformar la ciutat en una startup city a escala internacional. “

Portugal: ADN i exemple europeu d’innovació social. Las ciutats intel·ligents. Juny. 2017

“Coneguem la història de” Portugal Innovació Social “. El seu objectiu és donar suport a les Iniciatives d’Innovació i Emprenedurisme Social (IIES)

A la fi de 2014 es va crear la iniciativa anomenada Portugal Inovação Social, que converteix Portugal al país pioner en aquesta àrea, dins de la Unió Europea.

Portugal va canalitzar aproximadament 150 milions d’euros dels fons estructurals europeus, promovent d’aquesta manera la innovació social en la programació i agenda 2014-2020. “


[1]   https://ec.europa.eu/growth/industry/innovation/facts-figures/scoreboards_en

Author

Francesc Guell is the owner of this site. He was CEO and director of international companies in specialty chemicals and pharmaceuticals. The last 12 years was associated with international consulting groups, providing advice and support to businesses on topics such as innovation and agile innovation processes, operational excellence, knowledge management, change management, strategy and integrated business management. Currently creates and presents courses and workshops on these topics. He graduated as a chemical engineer, postgraduate from ESADE Business School in Business Administration and Master in Knowledge Management. He participated in numerous programs, seminars and ESADE, IESE, EADA, APD and MCE (Management Centre Europe). He is author of articles, presentations and courses on innovation in strategic management, integrated business models, knowledge management, performance measurement, change management and excellence in business processes. See more in: Professional Profile