Economia productiva Emprenedors i start up Innovació àgil Innovació i canvi Visió i estratègia

Podem generar economia productiva?

Introducció.  

Les estadístiques ens  mostren que les economies més productives són les que disposen d’un

major grau de:

•        Innovació   i

•        Internacionalització.

Ambdues requereixen coneixement, esforç i cert

temps per madurar. És el contrari de les economies que compensen la seva baixa productivitat amb salaris baixos i especulació.

Sistema econòmic i economia productiva

Quins són els objectius d’un sistema econòmic?

Depenent del prisma des d’on mirem, ens posicionarem entre els que prioritzen la generació de riquesa i els que entenen l’economia com una eina per assegurar el benestar de la ciutadania.

Dues concepcions diferents del món econòmic, que, al cap i a la fi, acaben determinant les polítiques que s’impulsen per sortir de la crisi.

Però en tots dos casos, la indústria i la política industrial tornen a estar al centre de les actuacions per remuntar la crisi i per assegurar un desenvolupament sostingut i sostenible de les economies.

Només fa uns mesos a The Economist, les aportacions de prestigiosos economistes i experts, donaven com a resultat que el 76% de les respostes consideraven que una economia necessita una base industrial forta per poder tenir èxit. En la mateixa línia, la Comissió Europea també considera que la indústria i la política industrial activa són claus en qualsevol estratègia de sortida de la crisi i per un desenvolupament sostingut i competitiu de les economies.

Les economies més competitives.

L’informe de “Global Competitiveness Índex 2014-2015”[1] torna a col·locar entre els “top 10”, als següents països europeus:

  • Suïssa (# 1)
  • Finlàndia (# 4)
  • Alemanya (# 5)
  • Holanda (# 8)
  • Regne Unit (# 9)
  • Suècia (# 10)

Segueixen Noruega, (# 11) i Dinamarca, (# 13). Tots ells mantenen encara amb una forta posició productiva industrial i cap d’ells especialment remarcable pel seu baix nivell salarial, ni el seu enfocament a economies especulatives.

Resum del cas espanyol

Per trobar el nivell espanyol hem de baixar al #35 al 2014-2015 (# 29 a 2008-2009). És a dir un descens de 6 llocs en 6 anys.

Aquests són els comentaris de l’informe. (S’indiquen com #n, les posicions espanyoles en els diferents sub-índexs):

“Espanya es manté en el # 35. El programa de reforma que ha emprès l’estat espanyol s’ha centrat, en els darrers anys, en la reducció del dèficit pressupostari, encara que segueix sent alt (#128); a millorar la solidesa del sector financer, encara poc estable (#85); reduir la burocràcia per fomentar l’esperit empresarial, encara al #99; i en la flexibilitat (#120) del mercat laboral. “

“Com en anys anteriors, Espanya segueix beneficiant-se de la seva infraestructura de transport (#6), alts nivells de connectivitat (#18), i una gran part de la població que persegueix l’educació superior (#8) que, si la qualitat del sistema educatiu millorés (#88) podria ser capaç de contribuir a la transformació estructural que el país requereix. “

“No obstant això, un debilitament en el funcionament percebut de les institucions, en particular amb pitjors puntuacions en termes de corrupció (#80) i l’eficiència del govern (#105), arriba de desfigurar aquestes millores anteriors en el GCI.”

“Espanya segueix patint de la manca d’accés a crèdits a les empreses (# 132), un mercat laboral rígid (# 120), dificultat per atreure (# 103) i retenir el talent (# 107) i una insuficient capacitat per innovar (#60), que és resultat d’inversions baixes d’I + D (# 52) i febles col·laboracions universitat-indústria (# 57). “

Innovació: Una base per l’economia productiva

En definitiva, tornem al principi:

“Innovació, internacionalització, diferenciació del producte, dimensió òptima i formació, són les paraules clau que poden ajudar a les empreses a superar la crisi i a sortir més forts”[2]

Si una de les variables clau és la Innovació, per crear una economia productiva s’haurien de superar les barreres estructurals que impedeixen o frenen la mateixa.

En un article anterior d’aquesta web[3] vam analitzar les barreres a la innovació i específicament 9 barreres estructurals del “cas espanyol”. Superar aquestes barreres del nostre entorn actual, seria un pas necessari, important per crear una economia productiva.

Accions per a superar barreres a la innovació

Les solucions només són possibles a mig i llarg termini, però perquè no sigui així indefinidament, cal començar a treballar el més aviat possible, es a dir, s’hauria d’haver començat fa anys.

A la taula següent repassem les barreres i les accions que, al meu entendre servirien per superar-les:

Barreres a l’entorn: El cas espanyol

Accions

  1. 1. L’empresa privada no inverteix. Les inversions de l’empresa privada en innovació són 3 vegades més baixes que als països líders i 1/2 de la mitjana, tant en I+D com en inversions d’innovació no I+D.
Hi ha moltes empreses que no tenen els seus centres de decisió aquí. Per elles és important un acord intern de baix a dalt per constituir-se en un centre d’innovació i disseny, o d’incorporar les últimes tecnologies. Per les altres s’haurien de facilitar incentius fiscals i de tot tipus per a la inversió en I+D i en innovació no I+D. El model de subvencions no sempre obté els resultats previstos si no és transparent.
  1. Model d’empresa. No es reconeix, o no es reconeix prou, el model d’empresa competitiu, sorgit d’iniciatives innovadores i amb visió de participació a l’arena global. Al contrari, moltes de les empreses principals han sorgit i funcionen amb un model de proximitat al poder polític, bé pel seu origen d’antics monopolis públics, o per un model intrínsec basat en les concessions i acords amb les administracions.
Canviar el model d’empresa requereix temps i lideratge. Es basa en l’educació i en l’exemple de les empreses valorades socialment. Les pràctiques de proximitat al poder polític, centralització del mateix i falta de transparència són factors molt negatius. Els acords i concessions entre administració i empresa han de ser transparents i poder ser auditats amb resultats tangibles i ràpids. Al mateix temps s’hauria de potenciar el funcionament dels mecanismes de control de la competència.
  1. El sistema educatiu. L’educació és una forta barrera que col·loca els recursos humans per sota dels països de l’entorn europeu. No hi ha hagut una política educativa orientada als resultats ni a la innovació. Hi ha un fort diferencial en l’índex de població amb últim grau de formació secundària (20-24 a.) i en el nombre de doctorats. A la Universitat s’ha produït un increment en el nombre de comunicacions, però no es reflecteixen en patents.
El canvi en el sistema educatiu és essencial per a un model econòmic basat en la innovació i la internacionalització. El model hauria de ser estable i acordat amb un ampli consens i objectius a mitjà i llarg termini. Fomentar l’educació secundària oberta i en pràctiques a les empreses. Una Universitat més d’acord amb els criteris de valoració internacionals.
  1. Model econòmic. Segueix sense canviar un model econòmic que de vegades pot créixer, però no créix bé, basant-se en actius o recursos no productius, terrenys, immobles etc. o en estratègies que no creen valor, com competir només en preus, costos baixos de personal, ús exhaustiu de recursos, danys al medi ambient, produccions en fases de maduresa o declinant, especulació etc.
Un model econòmic basat en el coneixement i la creació de valor. La innovació i la internacionalització de les empreses incloent les PIME. Fomentar els acords i aliances internacionals.[4] D’altra banda el desenvolupament econòmic i social són dues cares de la mateixa moneda. Abordar els problemes socials, l’equitat, la igualtat d’oportunitats i serveis adequats ja des de l’àrea local, són una part clau de la economia productiva i perquè puguin existir iniciatives empresarials veritables i no meres formes d’autoocupació per sortir de l’atur.
  1. Estructures financeres. No és evident que hi hagi una voluntat de modernització de les estructures financeres en la base de ser un suport de l’economia productiva. Per això no es desenvolupen els sistemes de finançament a les empreses, ni l’existència de capital risc per les iniciatives, tant de ‘startups’, com d’iniciatives innovadores d’aplicació d’avenços tecnològics. El capital risc i els sistemes de suport a emprenedors és molt deficient i en determinades àrees inexistent.
Solucionar l’accés al finançament es considera com el factor més rellevant per fomentar l’economia productiva. Reformar el sistema creditici i posar-lo a disposició de les iniciatives empresarials. Un sistema alternatiu eficaç per a les startups i les iniciatives innovadores, ja sigui a través de mercats de renda variable o de capital de risc, els microcrèdits i el finançament mezzanine.
  1. Empreses mitjanes i petites, no prou connectades i que no inverteixen en innovació, ni per separat ni en forma d’aliances o col·laboracions. En molts casos la cultura és competir per preu i localment. El% total de PIMES innovadores cooperant o amb aliances amb altres és molt baix i les PIMES estan en situació de retard en la introducció d’innovacions tecnològiques, de productes, nous processos productius, de màrqueting o d’organització. Tampoc existeixen els sistemes de finançament adequats.
Les PIMES haurien de connectar més entre si, crear més col·laboracions i aliances per competir en els mercats internacionals.[5] Fomentar la inversió de les PIME en recerca i la seva participació en programes de suport en matèria d’I + D, investigació transnacional, clústers i gestió activa de la propietat intel·lectual. Grups formats sectorial o territorialment. Reformar els seus processos amb noves tecnologies i revisar contínuament les seves propostes de valor al client, les seves formes de producció i de màrqueting. Facilitar l’accés de les PIME al finançament, en particular al capital risc, els microcrèdits i el finançament mezzanine, i desenvolupar un marc jurídic i empresarial que propiciï la puntualitat dels pagaments en les transaccions comercials.
 

  1. No es valoren els intangibles. Manca la valoració dels actius intangibles en general i més greument per part dels directius, segurament a causa del model d’empresa orientat al curt termini o la competència per preus. Això es tradueix en dificultat per atreure i retenir el talent. No només hi ha un nombre de patents considerablement inferior al nostre entorn, sinó que a més, tampoc hi ha una valoració de les marques ni els dissenys en general, es valoren poc el capital intel·lectual, els sistemes de gestió, d’organització i els actius relacionals.
Reforçar a l’empresa l’adequada gestió del coneixement i la valoració dels recursos intangibles incorporant-los per complementar els seus estats financers. Potenciar la creació i aplicació de coneixement i talent. Valorar i incrementar tots els actius intangibles:

  • Capital humà. Persones i equips. Competències, formació i motivació
  • Capital estructural. Sistemes, processos, patents, know-how, intel·ligència estratègica, marques etc.
  • Capital relacional. Clients, proveïdors, relacions exteriors, administració, aliances, cooperacions.
  1. Obertura a l’exterior. Moltes empreses no tenen o no practiquen una cultura d’obertura a l’exterior, ni a nous mercats, ni a col·laboracions o aliances, ni tan sols d’orientació al client. Els índexs de col·laboracions de clients amb nous projectes és notablement inferior a l’europeu i més a nivell internacional.
L’obertura a l’exterior, des de l’inici d’una empresa és bàsica i comprèn diversos nivells:

  • Obertura i orientació al client
  • Obertura i comunicació amb altres parts interessades en l’empresa (stakeholders)
  • Projectes en cooperació o aliances tecnològiques o sectorials
  • Foment d’obertura al coneixement i a les tecnologies.
  • Al mercat internacional i les seves diferents possibles segmentacions i interrelacions
  1. Manca connexió ciència / tecnologia amb empresa. Poques institucions públiques, privades o mixtes, associacions, grups (clústers) que actuïn com a promotors de la innovació, sent ponts entre la recerca i tecnologia de base i l’empresa. Això se suma a les febles col·laboracions universitat-indústria.
Contemplar i actuar sobre la “cadena estesa d’innovació”[6]. Entre la Universitat i centres d’investigació s’han d’estructurar entitats públiques, privades o mixtes que actuïn com a ponts, promotors de la innovació entre la recerca i tecnologia i l’empresa.

S’ha d’actuar fonamentalment entre els nivells tecnològics 4 a 6. (TR4 a TR6)[7]

Mentrestant: com preparar una empresa innovadoracreatividad1

En qualsevol cas, també en un entorn hostil i difícil, es poden superar les barreres. Es mes difícil, però hi han exemples que ho han intentat i aconseguit. Mentre s’intenta arribar al “estat desitjat”, d’empresa innovadora, l’experiència ens mostra que cada empresa requeriria de:

  • Crear un microclima de diferenciació amb l’entorn, des del principi i en certa manera, crear mentalitat de ser una excepció.
  • Crear una ‘cultura innovadora’ que només s’aconsegueix amb acumulació d’experiències d’èxits i/o fracassos. Es basa en la responsabilitat, la cooperació, les capacitats, la motivació i la inspiració, per generar gran quantitat d’idees sobre diferents àrees a l’empresa sencera.
  • Visibilitat: Crear visibilitat per a cada idea en tota l’empresa i confrontar-la ràpidament amb varietat de punts de vista. Establir uns ‘filtres’ acordats que serveixin per a la selecció.
  • Valorar les idees de forma estructurada: Una primera valoració molt ràpida per a totes les idees i visible per a tothom. Els següents anàlisis de selecció i projectes, es realitzen per fases, (fases i portes), de manera acordada en el procés.
  • Implementació àgil: L’empresa àgil és capaç d’arribar a formular projectes amb les idees triades i de portar-los a la pràctica amb rapidesa (és a dir, uns sis mesos amb els recursos actuals). També és capaç de revisar àgilment tots els projectes i programes i eliminar o reformular aquells que s’han desviat o no podran complir els objectius o expectatives inicials.
  • Alinear-nos a l’estratègia. L’estratègia marca la direcció de tot projecte. Ha d’estar clara la proposta de valor i el retorn esperat dels projectes pel que fa als recursos invertits. Qualsevol desviació pot ser causa de prendre decisions clau en les diferents fases de revisió (Fases i portes). Hi ha una clara i comuna línia de seguiment de la visió sobre innovació, derivada de la cultura organitzacional i la transparència.
  • Obertura a l’exterior: En totes les fases de creació, selecció d’idees i de desenvolupament de projectes s’estarà obert a l’exterior, tant des del punt de vista de possibles aliances i col·laboracions, com en el coneixement i la formació del personal. És molt important una intel·ligència o ‘vigilància’ tecnològica i estratègica, i una visió global, és a dir, dels mercats i segments a escala mundial.

 

Francesc Güell

Desembre 2014

 

[1] The Global Competitiveness Index 2014–2015: Country Profile Highlights.

[2]Empresa i economia productiva vs inestabilitat i crisis financera. Antoni Soy. Professor d’Economia Aplicada UB. Barcelona

[3] Barreres a la Innovació. https://www.fguell.com/?p=2906

[4] AGHION (et al.), «Rethinking Industrial Policy».

[5] Commission of the European Communities. «Think Small First». A «Small Business Act»

[6] The Innovation Process. CPI (UK) May 2013. http://www.uk-cpi.com/news/the-innovation-process.

[7] TRL. Niveles de preparación Tecnológica. (Technology Readiness Levels. Escala usada en TSB (Technology Strategy Board, UK) y ESA (European Space Agency).