Innovació àgil Innovació tecnològica Processos Visió i estratègia

Un model de gestió de la innovació

Descarregar article complert 

Ponència presentada a les Sessions de Treball de la III Jornada de l’ACCID i APC.
Universitat de Girona. 30 maig 2014.

En la direcció d’empreses i organitzacions són les idees les que realment importen i no pas els models. Els models són simplificacions de la realitat que serveixen per resumir la complexitat i transmetre coneixements o experiències que després han de ser adaptats a una altra realitat.

Procés d'Innovació
Procés d’Innovació

No obstant això, són útils, no perquè ofereixin solucions universals als problemes específics de cada empresa, sinó en la mesura que faciliten l’explicació d’una realitat complexa, faciliten la transmissió d’experiències d’altres casos i la implementació de processos. Per això sorgeixen contínuament nous models i variacions.

En els models de gestió, el que compta és el que es fa amb ells, més que el model en si.[1]

El procés d’innovació

Innovar no és fruit de la genialitat, de la casualitat o de la sort, és un procés. Un procés que es pot dissenyar, implantar i millorar en totes les empreses i organitzacions. I un procés que, com a tal, les empreses han d’estar preparades per gestionar. Si es gestiona bé, afavoreix la creació d’una “cultura innovadora”.

És un procés mesurable i que abasta a tota l’organització i a totes les àrees d’una empresa. Òbviament, hi han innovacions que han sorgit d’un moment de genialitat, però el més cert és que la majoria, especialment aquelles que s’han demostrat importants en la societat, són el resultat de la investigació, l’exploració, el ​​risc i la recerca d’oportunitats, és a dir, d’una cultura innovadora, que només es dóna en situacions molt concretes.[2]

En primer lloc, abans d’embarcar-se en l’apassionant viatge de portar idees i conceptes a la vida real, és important distingir entre invenció i innovació.[3]

Una invenció seria una cosa que fins al moment es desconeix , normalment basat en un descobriment sigui científic o tecnològic .

Una innovació és la utilització d’aquest nou coneixement o tecnologia per a una aplicació real. Una cosa que serveix a les persones i a la comunitat .

La innovació pot significar un salt radical en l’àmbit empresarial, una cosa que el mercat no ha vist mai abans . O pot ser de tipus incremental, és a dir que ha pres un concepte o idea existent i el millora, típicament usant un procés d’etapes i de desenvolupament en fases, que condueixen a un nou producte comercialment viable .

La innovació és a més, un procés de gestió dels projectes que resulten de convertir idees en projectes concrets i un procés de gestió dels programes de projectes que, en forma de flux continu, representen la manera de canalitzar i optimitzar els recursos necessaris per dur a bon fi. Hauria de ser un procés “obert”, és a dir, que cap límit o barrera pot impedir el flux d’idees i de participació en els projectes.

Innovar en un procés obert, es veu afavorit per la interacció de com més coneixements i competències possible . Passar d’una idea o d’un concepte bàsic fins a un producte útil i disponible al mercat és un treball molt gratificant, però implica el gestionar bé aquest procés complex . Reconèixer i comprendre-ho, sent capaços de navegar a través d’ell amb els recursos disponibles , pot significar la diferència entre l’èxit i el fracàs .

La gestió de la innovació

El model que presentem es basa en l’experiència i la pràctica recollida en les empreses . Serveix per millorar la gestió de la innovació . La gestió de la innovació es considera un procés de direcció , directament lligat a l’estratègia de cada empresa i d’acord amb la seva visió i valors concrets . És un procés obert i per tant un model d’innovació oberta .

El procés de direcció facilita la presa de decisions en el temps adequat i permet a l’empresa créixer i perdurar en el temps . La gestió de la innovació s’harmonitza amb aquest procés i amb la seva millora contínua per l’ús de mesures i indicadors .

És un procés que s’estructura en diferents fases de revisió . L’experiència amb aquest model ha servit al mateix temps , per desenvolupar una eina d’avaluació sobre la gestió de la innovació i la capacitat d’innovar en les empreses i organitzacions.[4]

L’àmbit de la innovació abasta no només el desenvolupament de nous productes , sinó també el desenvolupament de nous processos , la gestió de les iniciatives de posicionament en el mercat i de la generació de nous conceptes i plataformes, basant-se en ocasions, en nous paradigmes .

En l’article, s’expliquen també les influències i relacions que per a les empreses té un procés d’innovació obert, amb l’anomenada ” cadena estesa d’innovació” i les “xarxes d’innovació” . Per cadena estesa d’innovació s’entén des de la creació de nous coneixements i tecnologies , fins al seu llançament o aplicació real en un sector de la societat o del mercat . Inclou per tant agents aliens a l’empresa , però que en un procés d’innovació oberta , són igualment importants per a considerar , com universitats, instituts de tecnologia, centres d’investigació, etc. tant privats com públics o mixtes .

La importància de les xarxes d’innovació està en la interconnexió, que no és simplement d’una empresa a una altra, sinó que també es tracta de construir vincles eficaços dins del sistema nacional d’innovació. Les polítiques governamentals per donar suport a la innovació són cada vegada més , encara que amb encerts majors, menors o nuls.

L’objectiu hauria de ser permetre una millor connexió entre els elements, per exemple, entre les moltes petites empreses amb necessitats tecnològiques i els principals centres de recerca, universitats, etc.

Descarregar article complert
[1] Steven ten Have et alt. Key Management Models. 2003. ISBN 0-273-66201-5
[2] Peter Drucker. The discipline of innovation
[3] The Innovation Process. CPI (UK) May 2013. http://www.uk-cpi.com/news/the-innovation-process/